Gran recapte d'aliments. Mentre l'Artur i l'Oriol se'ns posen d'acord, donem un cop de mà als qui més els cal: llegums secs, llet, oli i llaunes de peix (caviar no, que fa de mal maridar amb les llenties, o no?) Així que compreu una mica de benestar per qui ho necessita i una mica de "sóc guai" per vosaltres.

Qui (podent fer-ho) no participi li haurà de donar explicacions al diputat-poligonero Jordi Cañas. No perquè en sigui un dels promotors, sino perquè li diré que no ho feu per tal de no ajudar espanyols. I que el déu dels sentenciats us aculli (els romans creien per aquesta finalitat en Nèmesi).

Busqueu el punt d'entrega d'aliments més proper aquí:

http://www.bancdelsaliments.org/

Ni festa de la democràcia ni òsties, demà a votar. Per nosaltres i perquè els nostres fills no es puguin cagar en la nostra calavera.

El camí de la independència arriba demà a la primera cruïlla important. Cal triar entre Tejero, Pedro J. i la Duquessa de Alba o la llibertat. Així de clar. Què som?, l'abocador on tothom llença la seva merda o un poble que tria la seva llibertat?.

La meva dona i jo anirem a votar i deixarem que sigui la nostra filla qui posi la papereta dins la urna (perquè és necessari que sigui partícep d'aquest procés).

Independència i llibertat, companys!.

Vicis, o demà ho deixo que jo controlo

Un vici és qualsevol cosa a la que no dius que no, però per la qual no assaltaries una farmàcia.

Una addicció és un vici escalat, assaltaries una farmàcia i apallissaries una iaia indefensa (és a dir, sense paraigua) per satisfer la cosa.

Per Cap d'any, Quaranta-i-pic-Man serà a Roma amb la família. I a Roma s'hi fa una "sansi" (Cursa de 10 km que es fa el 31 de desembre a fi i efecte de fer espai als excessos que han de venir aquella nit). I el nostre heroi no s'ha pogut resistir i s'ha inscrit.

Quan vaig ser a les Amèriques em vaig endur les vambes i el pulsòmetre, no fos cas que hi hagués 10 km per córrer...

Doncs això, ionqui.

Tot fent memòria o repassar els fets que et porten a pensar que sí, que les coses es mouen, encara que a vegades ho fan a ritme tectònic

I en Barack Obama ha tornat a guanyar. Quan semblava que no, que passaria a formar part del club d'en Jimmy Carter (1 sol mandat), però no. El 2008 va ser el vessament de cru al golf de Mèxic i l'estultícia de George W. Bush. I ara l'huracà Sandy a les portes de Wall Street. Al tanto que sembla que el paio té contactes força elevats.

Però hi ha una certa sensació de destrempera, que la crisi s'està fent llarga i pesada, que no sembla que ningú sàpiga com sortir-ne.

Però sempre ens quedarà respondre a la pregunta del Governador Romney:

Està millor que fa quatre anys?

Doncs sí, encara sóc viu i em queda menys hipoteca per pagar.

Per remontar una mica més l'ànim aquí us deixo un tema que ja vaig postejar, però que és optimisme, fe i creure que el futur sempre serà millor.

Història revisada, tot i que el revisionisme va parlar sobre la inexistència de forns crematoris nazis

Esperanza Aguirre: España tiene 3.000 años de historia.

Alicia Sánchez Camacho: La relación de Cataluña con España tiene 2.000 años de historia.

Mil anys desapareguts d'un comentari a un altre. El següent a parlar li toca pronunciar-se sobre la relació entre Jaume I i Alfonso X (sogre i gendre) al segle XIII, després ja vindrà l"'adhesión inquebrantable al Movimiento".

Tot seguit serà el torn de canonitzar Mayor Oreja, profeta.

Joc de Trons del Martin, en George R.R. si home, el ianqui aquell que va llegir Tolkien i el va entendre i ha fet (o de fet està fent) una cosa prou interessant fins el punt que porto llegides més de 5.000 pàgines de la cosa en qüestió i em queden ganes per seguir, saps qui vull dir, no?

Agafes la guerra de les Roses (Anglaterra, Lancaster (ciutat preciosa) contra York (ciutat monumental, la del pernil)). Me li afegeixes les invasions mongoles (les dels khans), una mica de descomposició de l'Imperi Bizantí. Important unes gotes de ciutats lliures italianes (Venècia, Pisa i Florència, per posar un exemple que us ajudi a situar-vos, que ja sé que si pujo una miqueta el nivell passen coses). Es deixa macerar i, quan arrenca el bull, un polsim de víkings del segle VII (els que molen) i un pensament de nord-africans (amb elefants i tot). Ho passem pel túrmix, un molt de sexe, drogues i música de bard (el rock'n'roll va venir segles més tard) i ja ho tenim.

NOOOOO!, ens falta la cosa millor: el culebrón venesolano, on cada personatge defensa els seus drets i s'enfronta a la resta amb un "Cómo puditte, Ernetto Carlo Jesú María, sabiendo que tu helmano ela tu padle...."

Doncs això, que mola.

Titulars del dia, o goita com borden...

El Borbó a "Desbarra como puedas"

Rosa Díez protagonitza "Fascistas como nosotros"

Fernando Savater al remake de "Forrest Gump"

És la cartellera del dia. Quina mandra de gent.