Moià, com qui diu el melic del univers

Moià (el meu poble) només surt als diaris quan algú es mata en ultralleuger (hi ha dos camps de vol), quan es crema el terme municipal o quan s'anuncia al món que el deute és de 24 milions d'euros. Doncs prou. Quaranta-i-pic-Man n'està fins els teguments reproductius (que vindrien a ser els collons) d'injustícies:

- a Moià va néixer i va viure el gran tenor Viñas, considerat un dels millors intèrprets de la tetralogia wagneriana (sí, allò de Parsifal, Tristany i Isolda, l'Anell dels Nibelungs i Sígfrid) (que sí, allò dels helicòpters del Coppola trintxant vietnamites a Apocalipse Now) (La càrrega de les walquíries, cony)

- a Moià va néixer i va viure la gran "Fura dels Baus" i palurdo ignorant qui digui que són una colla de salvatges destructors de l'art. El desconstrueixen i el serveixen fet bocinets, com el Ferran Adrià amb el pa amb tomàquet.

- a Moià van néixer neanderthals que van viure a les coves del Toll, es van menjar els óssos de les cavernes i van acabar sortint al "Sota terra" de TV3.

- a Moià va néixer en Rafel Casanova, president de la Generalitat el 1.714, cosa que vol dir que els moianesos sempre hi posem el coll, però les coses surten com surten (per això en Rafel va acabar vivint a Sant Boi de Llobregat).

- a Moià em vaig casar i a Moià vaig ser pare, motiu més que suficient per a que quan sentiu "Moià" us aixequeu, que un poble que m'aguanta per força a de ser més que un poble.

I tot això per dir-vos que a Moià va néixer (i de tant en tant hi viu) en Quim Vila, músic i cantautor que ha decidit pel seu compte (a la moianesa manera) que això ho arregla ell.

Mireu-vos-el

"Moià és molt més que un deute municipal"

En el més cru del cru hivern, o encara belluga

Després d'un hivern poc lluït (esquinç del múscul dorsal, fisura de costella, grip rematada amb una pneumònia), Quaranta-i-pic-Man encara belluga. No gaire, però una mica sí. M'he perdut la mitja Marató de Barcelona (i els 19 euros de la inscripció) i la Marató d'ahir. Torno als entrenaments (si el metge em deixa) demà. Per forçar una mica la cosa, m'acabo d'inscriure a la Bombers (d'aquí a un mes).

Objectiu: no morir-me abans del dia de la cursa, no dinyar-la durant la cursa i acabar-la. Amb dignitat. Què collons, baixant dels 50 minuts per demostrar-li als meus pulmons qui mana en aquest cos.

Per cert, si a algú li interessa saber perquè al meu poble som tan burros, sortirem al "Sota Terra" de TV3, buscant restes de Neanderthal.

Doctor Carbonell, en lloc de posar-vos a picar a les coves del Toll, passeu pel bar de la plaça, observeu els parroquians i us estalviareu una bona suada.

Cursa dels dos Turons o canicros per primer cop

Debut en competició del meu jove Padawan, fet que, tot i els entrenaments creava dubtes. Però no, el jove aprenent del nostre heroi s'ha comportat com una autèntica bèstia parda, tibant a les pujades i moderant-se a les baixades. Total: després de 10,5 km, novè lloc a la classificació (3r top ten!).

Apunts èpics: temperatura a la sortida 0ºC, i a l'arribada? doncs 0ºC també.

Nota d'agraïment: la resta de la Wonder Family estava present a la sortida i l'arribada.

P.S.: normalment no faig aquesta cara d'estar a punt de dinyar-la. La reservo per quan estic a 3 metres de l'arribada, després de 10,5 km i 400 metres de desnivell.

No és que no n'hi hagi, és que cal saber-ne

Fredolics. Que si ja veus, que no n'hi ha per tant...
JA!

Quaranta-i-pic-Man, Mini Jo-Girl i el meu jove Padawan vam caçar uns 10kg de fredolics. Que no cola, que si bla, que si hòsties aquí va la foto.
Un altre dia us dono la recepta de la sopa de fredolics amb pilotilles (mandonguilles pels barcelonins).
La roda que es veu és la del  meu cotxe, per a que tingueu una idea del tamany del cistell.

Ja us deia que el nou tag sortiria sovint o Moià

Seguim sortint als diaris. El periodista es sorprèn de vàries coses: del tamany de les estelades (una és la de casa de la Wonder Family), de la participació en mil i una associacions (on viu aquests paio?) i del voluntarisme (repeteixo, on viu aquest paio?).

Som un poble i la gent s'ajuda, com sempre.

Per cert, el pàrking està en lloguer. Si algú el vol, l'ajuntament en cedeix l'explotació a canvi dels costos de manteniment (és de debò). Ja sabeu, si algú vol arruinar-se i, de pas, avorrir-se, que n'agafi la gestió.

La mandra té aquestes coses o què pretenieu tot tornant de vacances

Et quis tibi dicere bonum filiis Catalana terram faciemus in te post ipsum lacus in textum lingua latina legendo.

Jo no volia escriure, però els meus patrocinadors no afluixen la mosca si no ho faig; bé, de fet crec que em paguen per anar a treballar, però això és el que estic fent a la feina ergo em paguen per fer això, no?.

Igual algun dia d'aquests us explico alguna cosa més interessant, però no serà avui.

Moià o vosaltres tampoc teniu ni cinc però no sortiu a "The Telegraph"

Gairebé res de nou, només un parell de cosetes:

- que la foto de la plaça Major està feta des de costat de casa de la Wonder Family,

- que per dir espardenyes de vetes diuen "espadrilles"

Bé de fer tres, es passen el reportatge parlant de "fiesta" i "Spain", i qualifiquen en Guiteres d'"independent major" quan de fet és una alcalde independentista, que no independent. La resta (tema pasta) correcte.

I van venir els de "Intereconomía" i el senyor alcalde va passar d'ells i no s'han obert els inferns, demostrant que quan a un fill de puta li dius fill de puta a la cara no passa res.

NOTÍCIA LINKADA AQUÍ

La mundialització de la notícia m'ha portat a crear un nou tag: "Moià"