Els nostres avantpassats d' Italo Calvino

Tres contes fantasiosos (hagués dit fantàstics, però no n'hi ha per tant). Un noble migpartit (és el que tenen les bales de canó), un baró dalt d'un arbre (només li cal cridar "voglio una donna!") i un cavaller que no és més que una armadura.

Està força bé, però posats a la fantasia, sóc molt més del Doctor Slump (si home, cony, el de l'Arale).

Pels incultes, mireu això.

Modern Family o no som tan extranys

Dimarts a les 22:00. Neox, que és una cadeneta d'aquestes de la TDT. Una sèrie que es diu "Modern Family" i no és de dibuixos.

Una família que consta del pare (casat per segon cop amb una colombiana model "pericón" que té un fill preadolescent), la seva filla (casada amb un tipus molt naïf, tres fills, i que té rampells neuròtics), i el seu fill (advocat gai, que viu amb una reinona de 140 kg, ex-jugador de futbol americà, i que tenen una filla xinesa). Humor inteligent i amb parades dels actors que es posen a parlar a la càmara explicant-nos detalls de la història).

Valor afegit: a cada episodi apareix un actor molt conegut fent algun secundari més estrambòtic que els protagonistes (p.ex. aquell que sembla el Christian Slater però que no l'és, si home, el de "America X", cony, o l'altre, el que té cognom italià que no és el De Niro, sí, que feia de pasma als "Usual suspects" i surt a mogollon de pelis de secundari, sí...).

Doncs això, a tope coneguts.

Harry Potter i totes les coses que li passen

Set llibres tamany llamborda. Mags, aprenents de mags, bèsties estranyes, un dolent reconsagrat i unes forces del bé migrades, però decidides a vèncer. Això és la saga d'aquest jove. Fins aquí el resum.

A part dels mons recreats, m'agrada molt el fet que la complexitat dels llibres avanci amb l'edat dels protagonistes. Aclariment: al primer llibre, els nois tenen 11 anys. Per tant, la història és força infantil. Però a mesura que es fan grans les trames es compliquen i es fan més interessants. Per tant, és una entrada fantàstica a la lectura pels nanos de 10 anys.

P.S. Si voleu que els vostres fills es socarrin les neurones llegint merdes infectes sobre els vampirs tan glamurosos com idiotes de la saga "Crepuscle", no els doneu els "Harry Potter". Ja sé que no és Patrick O'Brien, però per algun lloc es comença.

P.P.S. Les pelis són bones i molt fidels als llibres (la 3ª, "El presoner d'Azkaban" és sensacional).

Ivan, quan t'hagis de llevar cada dues hores per donar un bibe, et faran bona companyia.

Més "Lost"

Hola petits monstres informatitzats,

que no, que no volia carregar-me la sèrie aquesta. Que si us agrada, a mi ja m'està bé. Que no sou uns friquis pitjors que altres, que és molt bonica la vida. La cosa és que no m'he sabut explicar i menys escriure-ho. Si algú s'ha sentit ofès, que els meus crits demanant perdó de genolls a sobre de brases i vidres trencats arribin a les vostres augustes orelles i en la vostra magnificiència em sigui concedit el benefici del dubte.

Si no us fa res, m'aixecaré i seguiré. Perdó, perdó i mil vegades perdó, no ho faré mai més. A partir d'ara només opinaré sobre sèries més inoqües, tipus "Fama" o així.

Friquis, que sou uns friquis, je je je...

Ah, i recordeu que la cervesa combat l'osteoporosi, i que es poden fer comentaris als meus posts, si teniu el que s'ha de tenir, friquis.

La cosa de "Lost"

Avui s'estrena el primer capítol de la darrera temporada de "Lost". Po fueno, po fale, po malegro. Si els fans d'aquesta sèrie friquegen de manera indubtable, jo, que no he vist un sol episodi però he estat al bar temàtic de BCN (carrer Pere IV, pels més malalts), què sóc, un friqui entre friquis?, perquè la sèrie no l'he vista, però em vaig posar morat de cervesa "darhma" (si és que s'escriu així).

Com aquell qui deixa de fumar o decideix anar al gimnàs, vaig decidir veure la sèrie, que segur que és súper guai. La tonteria em va durar 28 segons, més o menys. Mireu, jo no sé si són viatgers en el temps o putos marcians o ninots de realitat virtual, però segur que l'assassí és el majordom.

I recordeu que tallar un truita a la francesa amb ganivet és de molt mala educació.

Family guy

Us agraden els Simpson?, doncs no us podeu perdre la seva versió gamberra "Family guy". És una família de cinc membres i un gos. Fins aquí ho hem vist mil cops. Però el pare és un oligofrènic alcohòlic, la mare sembla normal, però està casada amb aquest idiota, la filla i el fill gran estan fatal i el fill petit és un sociòpata fascinat pels musicals de Broadway. L'únic normal és en Brian, el gos, que per suportar aquest circ beu, i molt.
No cal buscar interpretacions complicades sobre la civilització occidental, les crítiques són salvatges i descarnades. El resultat és molt divertit.