Clos du Bois. Cabernet sauvignon. Califòrnia. Collonut.

Un record que m'enduc del viatge per les Amèriques és un amb el que no hi comptava. Perquè sóc europeu parteixo de la base (normalment certa) que fóra del nostre continent no tenen ni puta idea de fer vi. Val, doncs com a mínim hi ha uns paios a Califòrnia que sí en saben. Són els de "Clos du Bois", que fan un cabernet amb un inici de fruites vermelles, però que es torna vigorós amb els minuts, molt adient per menjar qualsevol cosa (que ja va sent hora que apreneu que els vins blancs són pels peixos, i els negres per les persones). I sí, són gavatxos que fan vi allà...

Per contra, preneu nota d'un altre vi americà: "Ventisquero" una barreja de cabernet i shyra perpetrat a Xile. Una merda rasposa que no li donaria ni al meu pitjor enemic la nit abans de la seva execució (li donaria vi del bo per a que la seva mort li sabés més greu).

Foranell D.O. Alella (és un vi, sí)

Jo, que fins ahir creia fidelment en allò que vaig sentir un cop de: "el vi blanc és pel marisc, el negre per les persones", he de fer en aquesta palestra (poc concorreguda, gràcies a Déu) acte de contricció:

- hi ha un paio que es diu Quim Batlle que fa vins a Tiana (on la gent de Badalona parla català) i que emparat per la D.O. Alella fa una cosa que es diu "Foranell".

Per que us en feu una idea: blanc de pansa, criança en roure, un pèl d'alçada, una mica de marinada (àlies foranell), molta calor de dia, nits fresquetes, et voilà, un blanc amb cos, àcid (en el bon sentit) i saladet, com els maltes que Déu Nostro Senyor va tenir a bé donar als nois d'Islay (Caol Ila).

Feu un peixet, o millor, un arrosset i foteu-vos un "Foranell", i si la prima de risc arriba als 574.578 punts bàsics se us en fotrà.

Salut!

Productes de la terra o el Nadal és així

No us preguntaré que us han portat els Reis (els Màgics, els debò, no els que amparen pressumptes lladres (perdó, malversadors de cabals públics) a la família, eh, Juanca?), ni què us ha portat el Pare Noel (un home gras que esclavitza elfs), ni què us ha cagat el Tió (metàfora estupenda de l'engreix i sacrifici del porc, amanida amb una miqueta de violència i escatologia, tan nostrades...). No. La pregunta és què heu begut. Si la resposta és no bec, surt ara mateix d'aquest blog.

Pels humans que seguiu llegint, us diré què he begut jo (moderadament blablabla):

Marqués de Griñón del 2005. Monovarietal (Syrah) en versió magnum (el del bigoti no, l'ampolla de litre i mig, que t'estalvia treure dos taps i per tant és més ecològic). Un vi de la Ribera del Duero fet a la gabatxa, és a dir, en un pago (finca pels abstemis) que constitueix denominació per sí mateix. Ara us hauria de dir que al primer tast apareixen làctics molt potents, que deixen pas als fruits vermells i que (si li deixeu prou temps) acaben sortint vainilles i fruites exòtiques.

Acollonant. Tasteu-lo.