Comiats amb estil. Al Tino li hauria agradat, que en sabia molt de música.

Ara que s'ha mort en Constantino Romero es tornen a sentir els seus éxits de doblatge, començant pel seu "Hasta la vista, baby" (Sayonara en algunes versions). Fins que ens torni a dir "Luke, yo soy tu padre" escoltem una enorme versió de "Space Oddity". En David Bowie segur que ha flipat.

També és un comiat amb estil, de part d'en Chris Hadfield al deixar l'Estació Espacial Internacional.

"El lado bueno de las cosas"

El títol tira força enrera, que sembla el de una altra comèdia idiota on una impossible-adolescent en format Drew Barrymore es lliga un tio que de tan bo de segur provoca diabetis.

En aquesta surt en Robert de Niro (una certa garantia, encara que no definitiva), Jackie Weaver (l'únic personatge aparentment no sonat) i en Chris Tucker (un marciano).

Ah sí, i en Bradley Cooper i la Jennifer Lawrence.

Tots extraordinaris en els seus papers. I un bon guió (de fet molt bo). I tot junt ens proporciona una gran peli on reescriuen tot un gènere força abominable en general i el converteixen en una cosa molt interessant.

Aneu a veure-la, que val els 9,40 Eur que pagareu a l'entrada.

I ara us deveu plantejar que faig parlant de cinema amb la que està caient (format sobres i confeti). No vull perdre temps amb aquesta gentussa.

Bé, sí, una coseta senyor Rajoy:

- per demostrar que no ha cobrat diner negre no m'ensenyi la seva declaració de la renda on només hi apareixeran els seus ingressos en blanc. (Capítol 2 de "Comptabilitat per anormals", curs CCC).

- "Yo me ganaba la vida antes de la política", però si als 26 anys ja era diputat, collons...

Madagascar 3 (la dels animalons que volen tornar a Nova York i no hi ha manera, però com que no he vist ni la primera ni la segona doncs no sé molt bé per què els passen totes aquestes coses tan rares)

La meva primera peli en 3D (amb ulleres i tota la pesca). Efectes xulos. Argument raro (des de quan uns animals salvatges volen tornar al zoo?). Els ianquis tenen un concepte més que extrany sobre Europa (molt més extrany que el de la Merkel).

Total, no cal que l'aneu a veure. És molt millor perdre el temps fent la migdiada.

"Blancanieves y la leyenda del cazador"

Comences a veure la peli i és Blancaneus. Llavors es converteix en "Star Wars", però no, immediatament és "El senyor dels anells" que ràpidament esdevé "Willow" i quan sembla que... no, ara és "Los caballeros  de la tabla redonda"! Òstia calla, que estem veient "Joana d'Arc", definitivament és "Una mierda pinchada en un palo". 

Per cert, la Charlize Theron demostra tenir més talent en un instant que la senyoreta Stewart en dues hores de presència constant a la pantalla.

Títol que ofereixo de manera altruista a la productora:

"La batalla de las jamelgas"

"El padrí" de Mario Puzo

Hi ha una llista de pelis que no he vist i que encapçalen "E.T." i les tres parts de "El padrí". Sí, què passa. No he vist "E.T." ni penso veure-la (menys després de les manipulacions digitals per canviar les pistoles per walkie-talkies). Tampoc he vist la trilogia de la màfia. Val, mea culpa. Ho arreglaré amb un cap de setmana intens de dvd. Per cert, qui farà de cangur de la meva filla?.

Però, com a primer acte de desgreuge m'he llegit el llibre del senyor Puzo. I m'ha agradat molt, m'ha fet pensar que hauria de veure les pelis.

Us proposo un tracte: jo veig les pelis i vosaltres llegiu el llibre. Sí home, llegir, allò d'interpretar uns signes negres estampats en fulls de paper que van relligats i tenen una tapa de cartró...

Grease, el musical o la desesperació cantada

Et gastes 65 euros per anar al teatre més nou de Barcelona a veure Grease. I com t'ho paguen? amb les butaques més incòmodes que va dissenyar el doctor Mengele, amb actors que no són capaços de vocalitzar com éssers humans, amb un volum atronador (powered by Gaes) i unes facultats vocals justetes.

Coses bones, doncs una escenografia encertada i la col·locació de la banda en vertical al fons de l'escenari.

Coses ridícules, cada vegada que apareixia la banda, un focus destacava la presència del Manu Guix, menyspreant la resta de músics (oferien un so força compacte i solvent).

Cosa patètica, el final amb una bateria de bisos (no solicitats) que pretenien engrescar el públic a saltar i cantar amb ells, amb els actors corrent pel pati de butaques.

Una cosa bona, l'actor que fa el paper d'Eugene (Sergio Franco), un gran còmic. Està molt bé en el paper més difícil de l'obra.

Conclusió: si recordeu en Travolta i la Newton-John a la peli que no se us acudeixi anar al teatre. I si no els recordeu, llogueu la peli, no se us acudeixi anar al teatre.

Harry Potter i les relíquies de la mort (part 2)

A veure Steve Kloves (guionista) i David Yates (director), com us ho diria, per destrossar el final del llibre i fer aquesta merda de peli no calia esperar tant de temps. Que tenieu de tot i no heu aprofitat res, que us heu passat pel forro la majoria de les subtrames del llibre, que heu reduït a anècdotes factors que ajuden a explicar coses importants, que ni tan sols han aparegut els elfs domèstics a la defensa de Hogwarts, que l'aparició/desaparició de l'espasa de Gryffindor no s'entén ( i és un tema clau), que reduïu en Neville Longbottom a un idiota amb vareta, que hi ha acudits (de pena) en moments clau...

Total, que sou uns inútils, que ha sigut com tocar-li una teta a una tia que està molt bona i al final resulta que és un tio, que quina merda nois...

A destacar el Ralf Fiennes, que fa un Voldemort acollonant.

I llegiu els llibres, que després acabeu aplaudint al cine quan no toca.

Delirant (que no vol dir persa)

Hi ha una peli fabulosa, rodada el 1.967, que es diu "Historia de dos estaciones". El tema era la construcció d'una línia de tren. Fitxa tècnica:

Sazatornil (fabricant de barreres de pas a nivell i principal impulsor del projecte), Cassen (l'home del networking, propietari d'una casa de barrets i soci de l'anterior), Alberto Closas (com a enginyer format als USA que s'oposa al projecte per ser una bestiesa, però que s'enamora de la filla del ministre i acaba convençut de la bondat del tema per tal d'acostar-nos al nivell europeu), Mary Santpere (esposa del ministre i preocupada per la moralitat de la seva filla), Jaime de Mora y Aragón (as himself, intentant pillar el que caigui).

Aquell tren acaba de ser tancat. Era l'AVE Toledo-Cuenca-Albacete.

Proselitisme fanàtic o si la Rahola fes cine...

Propaganda mormònica a TV3, format telefilme en dues entregues. A favor d'aquests pirats, la poligàmia (masculina, per suposat); en contra, el fet d'estar pirats. No sé si la sra. directora sap què fan els seus nois el cap de setmana, però molaria veure com penja dels tegumens reproductius el responsable d'haver emés aquesta aberració fílmica.

Per sort, a la 1 fan una impagable peli amb el Tony Leblanc, Antonio Ozores, Manolo Gómez Bur i cia. Això és cine com Déu mana, catòlic, apostòlic i romà i no la merda heretge de TV3.

Què?, sí, un altre cigaló, plis...

Óscars o ja no hi ha actors com els d'abans

En Jess Franco i l'Ann Hataway navegaven com podien per la cerimònia dels Oscars i va aparèixer en Kirk Douglas i, en 3 minuts escassos, es fa l'amo de l'escenari. Memorable. Busqueu-ho al YouTube, que val la pena.

Per cert, amb 91 anys i afectat per una embòlia fa 15 anys, s'entén perfectament tot el que diu, i no com la majoria d'actors espanyols, que sembla que van aprendre a vocalitzar mentre menjaven donuts.

Nota: m'agrada (molt) com veneren les seves llegendes els ianquis.

Quan els barrufets s'hormonen, en Gargamel es compra un bombarder (Avatar)

Som pocs, estem mal armats, som pacífics, la situació és desesperada, l'enemic és poderós i té mala llet, ens anorrearan, ens arrencaran les pedres, ens robaran la terra... Però la filla del cabdill està bona (si ets daltònic igual passa per humana) i l'arma secreta de l'enemic té consciència... estem acabats, no!, just quan tot se'n va a la merda el guió té un gir copernicà (oh, quina cosa més inesperada!) i guanyem. La càmera s'enlaira mentre els protagonistes es miren amb cara de xai degollat i la música diabètica atrona l'ambient.

Apa, això és "Avatar".

Reconèixer que tècnicament és una passada, la resta és més carregós que anar a missa amb ressaca.

Harry Potter i totes les coses que li passen

Set llibres tamany llamborda. Mags, aprenents de mags, bèsties estranyes, un dolent reconsagrat i unes forces del bé migrades, però decidides a vèncer. Això és la saga d'aquest jove. Fins aquí el resum.

A part dels mons recreats, m'agrada molt el fet que la complexitat dels llibres avanci amb l'edat dels protagonistes. Aclariment: al primer llibre, els nois tenen 11 anys. Per tant, la història és força infantil. Però a mesura que es fan grans les trames es compliquen i es fan més interessants. Per tant, és una entrada fantàstica a la lectura pels nanos de 10 anys.

P.S. Si voleu que els vostres fills es socarrin les neurones llegint merdes infectes sobre els vampirs tan glamurosos com idiotes de la saga "Crepuscle", no els doneu els "Harry Potter". Ja sé que no és Patrick O'Brien, però per algun lloc es comença.

P.P.S. Les pelis són bones i molt fidels als llibres (la 3ª, "El presoner d'Azkaban" és sensacional).

Ivan, quan t'hagis de llevar cada dues hores per donar un bibe, et faran bona companyia.

H.G. Wells

Vosaltres, que sou gent formada i llegida, sabeu que si be podem llegir la llengua ibera, no la podem traduir perquè ens falta la "Pedra Rosseta" de torn. Doncs això és el mateix, aquesta dona parla per un mòbil el 1.928, que tothom sap que es va inventar el 1.925, però que va ser mantingut en secret fins el 1.980 per tal de tocar els collons. Va ser el mateix inventor del motor d'aigua, el cotxe plegable i la droga que no enganxa. En el mateix moment en que va anar a l'oficina de patents, va ser sotmès a un rentat de cervell que li va esborrar aquestes bestieses a mà d'una conxorxa de massons, jueus, capitalistes i soviets internacionalistes.

Tenim la prova.

Recordeu pelar les castanyes abans de menjar-vos-les.

Ska

M'agrada la música ska, m'agrada Vic, m'agraden els Obrint Pas, m'agrada que la gent s'ho passi be, m'agrada el vídeo

Balleu, criatures, que encara és gratis...

Jo, que tinc el sentit del ritme d'un tauló de fusta, he ballat.

Amor a quemarropa

L'altre dia parlàvem de la millor peli del món. I, què passaria si en Tarantino i en Tony Scott en fessin la versió gamberra? doncs que ja ho van fer i es diu "Amor a quemarropa". És exactament la mateixa història, una parella que supera dificultats sense fi per aconseguir viure el seu amor vertader, però en versió canalla, molt canalla.

Un grandíssim Christian Slater, Patricia Arquette, Dennis Hopper, Brad Pitt, Gary Oldman...

I, a més, conté el millor tiroteig que s'ha filmat mai, en una habitació d'hotel i multibanda. Una canya.

Ah, i recordeu que els romans van copiar els déus als grecs i l'SGAE no va piular.

La princesa promesa

Ahir em vaig referir a aquesta peli com la millor de la història del món mundial. Homes bons i homes dolents, pirates, belles (o bellíssimes) princeses, monstres, mags, miracles, taumaturgs i amor vertader. Què més voleu?. Les coses clares, els bàndols definits. És un conte de fades tan bonic, tan ben explicat, tan ben actuat que fa ràbia que no sigui veritat, o sí, que potser la terra de Florín existeix i només cal trobar-ne el camí, com l'espadatxí Montoya...

M'estalviaré l'spoiler.

No és infantil, no és innocent, és el que tots volem.

Ah, i recordeu que si Sòcrates i Plató sostenen que l'Atlàntida va existir, qui sap?.

Aquest post està dedicat al meu amic Ivan, que va acceptar el repte de la traducció del llatí, tot i ser un enginyer.

The clash of titans

Per què, si el 1981 van fer una peli més que digne (amb el Harry Hamlin), el 2010 en fan un remake i a la meva dona i a mi ens dóna per anar-hi?. Quin error estem pagant, quin càstig terrible mereixem, per què tan dura la penitència?. I més encara, Liam Neeson, Ralph Fiennes etc..., què han fet per haver de representar déus amb un vestuari que faria vergonya el mateix Flash Gordon de ressaca? Tenen un representant molt cabron? O es van donar un cop al cap abans de signar el contracte?.

Per si no ha quedat clar, la peli és una merda (però una merda molt grossa, eh?).

Ah, i recordeu que triar una peli segons la disponibilitat horària pot tenir aquestes coses.

300 (més o menys)

Ahir vaig veure una peli que explica un dels episodis més coneguts de les guerres mèdiques (entre perses i grecs, no entre la Seguretat Social i les mútues). Es diu "300", en referència al nombre d'espartans que formaven l'expedició a les Termòpiles (les portes del foc en grec, no té res a veure amb la Termomix). El fet que no es parli dels aproximadament 7000 aliats i vassalls que els acompanyaven no importa gaire, perquè és veritat que es van fer matar defensant el pas davant d'un exèrcit immens (1.000.000 segons les cròniques, 90.000 seria una xifra molt més realista). Be, de fet, van sobreviure tres espartans, que van corregir la descortesia l'un suicidant-se i els altres dos participant en primera línia a la batalla de Platea (que no es va produir en un cinema).

Però la peli mola, perquè és força correcte històricament i visualment és un espectacle collonut, com si en Flash Gordon hagués aterrat a la Tierra Media i s'hagués posat a representar l'Ilíada dirigit per Tarantino o Peckimpah. I dura una hora i mitja!!!!.

Ah, recordeu que podem passar per alt l'estètica un pel massa "Village People".

"Up in the air"

Dos posts en un dia, quin "lujaso", eh,?

Aquest va de cine, de la peli del Clooney. És un paio que viu entre la primera classe dels avions i les habitacions de la cadena Hilton, mentre vola pel món (entenguis els States, Amèrica pels menys llegits) despatxant gent a tort i a dret. Apareixen un parell de secundaris (la seva rèplica femenina i la cadelleta destinada a posar el seu món cap per avall) que no tenen cap misteri i el guió s'esgota aquí.

Una collonada que no va enlloc, que no té sentit i que es fa llarga al minut 6. Una decepció tant grossa com cares les entrades. No hi aneu.

Ah, recordeu que fregir patates fregides en pilotes posa en perill la vostra capacitat de perpetuar l'espècie.

Invictus

Estimades bestioletes que seguiu les meves apassionants cròniques, avui és un gran dia. Vaig llegir un llibre i després vaig veure la peli. I m'han agradat tots dos!! Oooooh!

Llibre: El factor humà (John Carlin, comentat el 22 de gener)

Peli: Invictus (Clint Eastwood i Morgan Freeman)

La peli està basada en el llibre, és a dir, partint del llibre va a la seva bola, sense cenyir-se gens a la política i centrant-se en el rugbi. Bàsicament adapta el final del llibre, perquè si no, els hagués sortit una mena de "60 minuts" sobre la transició sud-africana seguit del "Gol a gol" versió estibadors portuaris hostiant-se en un pub.

Total, aneu a veure-la, la feina dels dos iaios està molt bé, i en Matt Damon també fa el fet. Els crítics diuen que és un Eastwood menor, gairebé irrellevant. Menor i irrellevant, segueix sent molt millor peli que la majoria.

Ah, i no robeu paraigües als bars, que després em mullo.