Canvi de versió, és a dir, posant pedaços

Tots els qui fem servir un ordinador sabem que arriba un dia en que et diuen allò de: "Aquesta versió ja està obsoleta, l'hem d'actualitzar". I també sabem que la majoria de les vegades la nova versió és una merda que només es justifica pel fet de tenir un  departament d'informàtica a l'empresa.

Doncs això va passar ahir. El nostre heroi, Quaranta-i-pic-Man, s'ha vist obligat a renovar la versió 4.6 del seu programari (és que no sé escriure softguar). La versió 4.7 no està disponible.

Li han instal·lat un nou programa:  

Almost-fifty-Man 1.0

Està en fase de proves. Ja veurem com va.

Comiats amb estil. Al Tino li hauria agradat, que en sabia molt de música.

Ara que s'ha mort en Constantino Romero es tornen a sentir els seus éxits de doblatge, començant pel seu "Hasta la vista, baby" (Sayonara en algunes versions). Fins que ens torni a dir "Luke, yo soy tu padre" escoltem una enorme versió de "Space Oddity". En David Bowie segur que ha flipat.

També és un comiat amb estil, de part d'en Chris Hadfield al deixar l'Estació Espacial Internacional.

Galileo era idiota

Per a que us quedi clar d'una vegada, colla d'ateus irreductibles:


http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130206/54365123254/profesores-universitarios-espanoles-tierra-centro-universo.html

Quaranta-i-pic-Man World Tour,o com fer que Gatorade (Pepsico) et pagui la inscripció a una cursa.

El nostre heroi, Quaranta-i-pic-Man, ha estat reclutat pels nois de Pepsico per tal d'integrar-se al seu equip "Gatorade Running Club". Per córrer. Per córrer una hora. Per solidaritat amb els malalts. Per recaptar pasta pels metges que intenten curar-los. Us sona la cosa de la Marató de TV3?. No tinc diners per donar, però sí  puc suar durant una hora i col·laborar.

Doncs això, suarem durant una hora. I som 24 a cada equip. I som 15 equips. I hem posat 10 euros per barba. Per tant 24 per 15 per 10 són: 3.600 euros, 600.000 peles de les d'abans.

La prova:

No vull tornar a sentir-vos dir que no hi podeu fer res.

Gran recapte d'aliments. Mentre l'Artur i l'Oriol se'ns posen d'acord, donem un cop de mà als qui més els cal: llegums secs, llet, oli i llaunes de peix (caviar no, que fa de mal maridar amb les llenties, o no?) Així que compreu una mica de benestar per qui ho necessita i una mica de "sóc guai" per vosaltres.

Qui (podent fer-ho) no participi li haurà de donar explicacions al diputat-poligonero Jordi Cañas. No perquè en sigui un dels promotors, sino perquè li diré que no ho feu per tal de no ajudar espanyols. I que el déu dels sentenciats us aculli (els romans creien per aquesta finalitat en Nèmesi).

Busqueu el punt d'entrega d'aliments més proper aquí:

http://www.bancdelsaliments.org/

Vicis, o demà ho deixo que jo controlo

Un vici és qualsevol cosa a la que no dius que no, però per la qual no assaltaries una farmàcia.

Una addicció és un vici escalat, assaltaries una farmàcia i apallissaries una iaia indefensa (és a dir, sense paraigua) per satisfer la cosa.

Per Cap d'any, Quaranta-i-pic-Man serà a Roma amb la família. I a Roma s'hi fa una "sansi" (Cursa de 10 km que es fa el 31 de desembre a fi i efecte de fer espai als excessos que han de venir aquella nit). I el nostre heroi no s'ha pogut resistir i s'ha inscrit.

Quan vaig ser a les Amèriques em vaig endur les vambes i el pulsòmetre, no fos cas que hi hagués 10 km per córrer...

Doncs això, ionqui.

Tot fent memòria o repassar els fets que et porten a pensar que sí, que les coses es mouen, encara que a vegades ho fan a ritme tectònic

I en Barack Obama ha tornat a guanyar. Quan semblava que no, que passaria a formar part del club d'en Jimmy Carter (1 sol mandat), però no. El 2008 va ser el vessament de cru al golf de Mèxic i l'estultícia de George W. Bush. I ara l'huracà Sandy a les portes de Wall Street. Al tanto que sembla que el paio té contactes força elevats.

Però hi ha una certa sensació de destrempera, que la crisi s'està fent llarga i pesada, que no sembla que ningú sàpiga com sortir-ne.

Però sempre ens quedarà respondre a la pregunta del Governador Romney:

Està millor que fa quatre anys?

Doncs sí, encara sóc viu i em queda menys hipoteca per pagar.

Per remontar una mica més l'ànim aquí us deixo un tema que ja vaig postejar, però que és optimisme, fe i creure que el futur sempre serà millor.

Titulars del dia, o goita com borden...

El Borbó a "Desbarra como puedas"

Rosa Díez protagonitza "Fascistas como nosotros"

Fernando Savater al remake de "Forrest Gump"

És la cartellera del dia. Quina mandra de gent.

Els súperherois tenim aquestes coses

Quaranta-i-pic-Man ha fet la cursa de la Mercè. Quaranta-i-pic-Man ha passat el km. 8 en 39:55. Quaranta-i-pic-Man estava a punt d'acabar per sota de 50' (objectiu previst). Quaranta-i-pic-Man s'ha fet puré el genoll esquerre amb una vorera a l'intentar esquivar un corredor més lent. Quaranta-i-pic-Man s'ha aturat (per collons), ha valorat els danys i ha decidit acabar la cursa arrossegant-se. Total: 56 minuts. Lloc ocupat: 7.023. Un puto desastre. Un puto desastre pels 9.700 corredors (per dir-ne d'alguna manera) que no han sigut capaços d'atrapar el nostre heroi ni quan aquest s'arrossegava malferit pel Paral·lel.

P.S.: l'organització dels avituallaments ha sigut una puta merda, senyors organitzadors. 16.700 corredors vol dir 16.700 ampolles d'aigua i 16.700 ampolles d'Aquarius.

P.P.S.: estic convençut que els nois de Pepsico ho haguessin fet molt millor, mira que encarregar-ho a Coca-Cola...

IVA, el impuesto que pagan los catalanes, que son como alemanes pero del sur y en versión hispana, que se ve que les gusta ser banyudos i pagar lo bebido

Un client m'ha demanat que si em paga ara fins a cap d'any serà al 18% i no al 21%. Li he contestat que no en tinc ni puta idea, però que val; que per mi pot venir una bandera de la Legión i sodomitzar el Montoro (cabra inclosa), que si porta la pasta pel davant li cobro fins el 3329 dc al 18%, que total pa qué...

Doncs sí senyor, que tinc un client que té pasta i pensa seguir gastant, amb dos collons i que li donin a la prima de risc um den ass nehmen (en alemany, que m'entengui la Merkel).

P.S.: copieu el text i poseu-lo al traductor del Google i veureu que vol dir a prendre pel cul.

Madagascar 3 (la dels animalons que volen tornar a Nova York i no hi ha manera, però com que no he vist ni la primera ni la segona doncs no sé molt bé per què els passen totes aquestes coses tan rares)

La meva primera peli en 3D (amb ulleres i tota la pesca). Efectes xulos. Argument raro (des de quan uns animals salvatges volen tornar al zoo?). Els ianquis tenen un concepte més que extrany sobre Europa (molt més extrany que el de la Merkel).

Total, no cal que l'aneu a veure. És molt millor perdre el temps fent la migdiada.

Notes (esparses) d'un tour caribeny o coses que m'han passat tot voltant per USA, Haiti, Jamaica i Mèxic (nasío pa sufrí)

1.- A Miami gairebé tot està escrit en espanyol.

2.- A l'illa Cozumel (Mèxic) gairebé tot està escrit en anglès.

3.- Al Hilton de Miami, la Wi-Fi és de pagament (30 USD al dia!!!!).

4.- Als vaixells de "Royal Caribbean", la Wi-Fi és de pagament (65 centaus el minut!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!).

5.- A l'hotel Barceló de playa del Carmen, la Wi-Fi és de pagament (13 USD al dia, i passades les 24 hores vam seguir connectats per la patilla, mexican style).

6.- A un bareto del moll del ferry de Cozumel, uns nachos i una Corona per quatre duros i la Wi-Fi GRATIS!!.

7.- Nadar amb dofins mola. Pel preu pagat, ens n'haurien d'haver regalat un exemplar per posar a la banyera de casa.

8.- A Tulum (ruïnes maies) si miraves massa estona una construcció el guarda es posava nerviós. A Xel-ha (ruïnes maies) podies pujar dalt de les piràmides, fer-te fotos, una barbacoa, penjar l'hamaca i baixar quan et rotés i el guarda et preguntava si havies disfrutat.

9.- Al Yucatan, quan diuen "haser de colon" volen dir cagar, no descobrir continents.

10.- A Haiti vaig descobrir que un paio parlant en presumpte anglès barrejat amb creole costa menys d'entendre que un malagueny parlant allò que parlen els malaguenys.

11.- A Jamaica vaig descobrir "Red Stripe" assegut a la terrassa d'una mansió colonial amb vistes a Montego Bay. Gran cervesa.

12.- Els nois d'American Airlines fan servir el català en els seus vols entre BCN i Miami.

13.- A Mèxic, passa un gringo per darrere meu i em crida "Força Barça!" em giro, i en perfecte català amb accent de Wisconsin, em diu que és un plaer tornar a sentir parlar català, que fa deu anys en va viure dos a Cornellà. Estic a punt d'abraçar-lo i proposar-lo per la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'or del Parlament o en el seu defecte, una subscripció trimestral al "Serra d'Or".

14.- Al vol AA 2158 entre Cancun i Miami, a la fila dos, hi havia assegut Jose Mourinho. I jo amb la motxilla del Barça resintint la temptació de preguntar-li per la seva mare. La possibilitat que aparegués Pepe a la cobertura em va tallar el rotllo.

15.- Hotel Barceló: habitació 8833.

16.- Taxi de l'aeroport a casa: llicència nº 8833. Pa flipar, no? (i tinc proves per demostrar-ho, espavilats).

17 i últim.- Sí, era la puto Mourinho.

Burocràcia mexicana o lògica difusa

Demanem taula a un restaurant. Som 8 i comencen les pegues. Després de cinc minuts de frenesí informàtic, arriba la solució: una taula per quatre a les 19:30 i una taula pels altres quatre a les 19:45. És una marcianada, però això és Mèxic. Com a tots els restaurants tenim 15 minuts de tolerància i optem per una solució brillant per la seva senzillesa: els de la primera taula arribem 7,5 minuts tard i els de la segons 7,5 minuts abans d'hora. Un cop a la porta, demanem si ens poden ajuntar les taules. Ens diuen que sí i acabem sopant tots junts. Rar, no?. Ah, sí, el menú, doncs nigiri de salmó, tepan-Yaki de bou i llagosta i tempura de gelat de coco. Que cabrona és la vida a vegades....

Aldous Huxley va dir com seria a: "La Caixa devorarà les entranyes dels vostres fills si discrepeu de nosaltres"

Si un dia, en plena jornada electoral, us diuen el resultat, doncs us mosquejareu, no?.

Ho acaba de fer TV3 amb el #novullpagar. A les 2 del migdia ja han anunciat el fracàs de la iniciativa. Amb dos collons, perquè no té res a veure que el senyor Acesa sigui el senyor LaCaixa, casat amb el senyor CiU (per aquestes cosetes no tenen inconvenient en el sexe dels contraients).

Pels neòfits: si no fos perquè La Caixa fa em fa més por que un fill bastard d'en Hitler amb l'Stalin, us diria que el nostre President li practica unes felacions de primera al senyor Alemany (Salvador per més pistes). Però com que La Caixa em fa més por que un fill bastard d'en Mourinho i Satanàs, no dic res.

Quan en Franco era viu, els de La Trinca no havien de fer tants equilibris per denunciar la conxorxa entre el capital i la dreta (que tots són tan idiotes com el virus que provoca la mort del seu hoste, fent, d'aquesta manera tan ximple, inevitable el seu propi final).

Ite missa est.

Tempus fugit o el misteri de la mòmia

Que Quaranta-i-pic-Man s'hagi d'organitzar un cangur per anar a veure els New Order...
Que els New Order s'escapin del geriàtric per tocar al Sonar...
Que Mariano Rajoy pugui anar i venir sense donar explicacions...


P.S. I diumenge faig anys, i sumen 10, i no són 2+8, ni 3+7, ni insultaré la vostra inteligència dient-vos que són 1+9... (encara que parlar d'insultar la vostra inteligència presuposa massa coses...)

"O tempora, o mores", no traduïble per "és temps de móres", si no per "Quins temps, quins costums"

John Travolta és gai (les camises de "Saturday night fever" no enganyaven). L'exèrcit espanyol veu com li comencen a cobrar els menús a la tropa i no hi ha cop d'estat. La Carmen Cervera s'ha de pulir un quadre perquè no arriba a final de mes (no sabeu a quan va el kilo de caviar).

I qui diu que el món no està canviant?

Javier Krahe o 38 anys no són res

Els capellans diuen que no volen pagar impostos que servirien per finançar escoles on estudiarien altres nois com en Javier Krahe, que els ho agrairien fent vídeos com aquest:

Cocinar un crucifijo



Sort que no surten elefants...

"Espe, con el déficit en las manos" o disimula como puedas

Mentre us recupereu del show "España cañí" by Esperanza (patrocinat per "El Mundo"), us suggereixo que borbonegeu una estoneta, és a dir, matant elefants i menjant viagres. Quan us hagueu quedar a gust, un simple "lo siento mucho, no volverá a ocurri" i tira milles.

Escopetes i borbons

Cançoner popular o si no fos per aquests moments, eh que sí Juanca?

Cançó popular a un bonic país sudafricà que comença per "Bot" i acaba per "swana":

"Un elefante se balanceaaba sobre la tela de una araaaña, y como veían que no se rompía fueron a llamar al rey de Espaaaaña"

Aquí la teniu en una versió lleugerament diferent, que és el que té la cultura popular:

La dita diu que "és més perillós que un mono amb dues pistoles", però tu no has vist un Borbó armat.

Disparar-li a un elefant i partir-se el maluc per tres llocs, amb què collons disparava el Borbó?, amb un bazuka?, amb la Gran Berta?, amb l'escopeta d'en Felipe Alberto José María Teodoro Jaime Juan Iñaki Leopoldo de muchos otros Santos, alias Froilán Cuatro Dedos?.

A veure Juanqui, t'agraïm els esforços en pro de la República, però la propera vegada encertat el cervell, que portar-te amunt i avall en avions medicalitzats val una pasta que no tenim.

Pel que fa a les teves preocupacions sobre el futur dels teus fills, benvingut al món real (de realitat, no de corones i mants d'armini). Una es podria acollir a la llei de la dependència (si no se l'hagués carregat el PP), l'altra té un marit que s'espavila prou i el petit té planta per fer de porter a un hotel de luxe (et proposo el Rei Juan Carlos, el Princesa Sofía o el Condes de Barcelona).