dijous, 27 d’octubre del 2011

Quaranta-i-pic-Man o 3399876244

És bastant inútil perquè no hi ha loteria amb aquest número, però si fins ara creia que el número que m'identificava estava format per vuit xifres i una lletra (què esperaveu, que us digués el meu DNI?) aquesta web m'ha demostrat que no, que sóc el 3.399.876.244 (sense lletra). En el cas que us fes gràcia aquí va el                                                   
                                                                          LINK

Apa, fins una altra.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Grandeses i misèries o, bé, potser no són tan misèries

Però què gran és aquest home, què gran...


dijous, 20 d’octubre del 2011

Una vida sense emocions, o no

Mort de Franco. Transició. Entrada a l'OTAN. Entrada a la UE. Caiguda del  Mur de Berlín+reunificació alemanya. Desaparició de la pela, hola euro. Atac a les Torres Bessones. Invasions diverses (haz turismo invadiendo un país). Un afro-americà (negre, que podria ser sud-africà boer i blanc, o magribí) president dels USA. Jocs Olímpics a Barcelona. Plega en Pujol, Plega en Núñez. CiU a l'ajuntament de Barcelona, els socialistes a la Generalitat. Cauen els dictadors sudamericans i nord-africans. El Barça guanya la Champions (4 vegades, eh!). Etc...
Avui han pelat el Gadafi i ETA plega.
No sé si tindré prou memòria per recordar tot això.
I mentre passava tot això, he crecut, he estudiat, m'he casat, he tingut una filla...
Qui deia la història és un rotllo?

Negres, maricons, catalans o gent de dretes

L'opció és triar entre ser negre, maricó o català. Telecinco ens ho demana i quan es sorprenen de que ens indignem, es limita a despenjar la pregunta de la seva web; sense disculpar-se, clar. Hi ha una cançó cubana que diu "quién fuera blanco, aunque fuera catalán". Descartem negre i ens queda triar entre català o maricó. En Duran Lleida diu que els gais estan malalts i jo estic molt sa.
Quina mandra
I parlant de mitjans de comunicació, el Clapés (Rac 1) s'ha tornat insuportablement demagog i infantiloide. Tornaré a posar música.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Els elefants no ballen claqué o fes-te fotre

El 24 d'octubre del 2010 vaig prometre deixar que un elefant especialista en claqué utilitzés les meves gònades com a pista de ball abans que tornar a la festa dels súpers. Dissabte 22 hi tornaré. La recerca de l'habilidós paquiderm ha resultat inútil.

Això és el més semblant que he trobat. No és ben bé igual, però és molt més horrorós.
Filla, d'aquí uns anys, quan estiguis a punt d'abandonar-me a una benzinera sense el DNI (que ja serà el català), recorda els sacrificis que vam fer per tu.


dijous, 13 d’octubre del 2011

Ser trendie té aquestes coses o mama, m'imiten



M'agraden "Els Manel". I des d'ara, m'agraden "Els Marcel". Vénen a ser l'equivalent musical dels polos "Licosta", les vambes "Adihash" i d'altres seguidors de modes sense possibles, però fan riure. Amb una mica de sort podríem organitzar una mena de Woodstock, perdó Butstoc, amb aquests nois i "Els Gabriel" i "Els Rafel". D'hostessa, la Mari Pau Huguet, i de presentador, el Justo Molinero de "La Competència". El càtering, a càrrec del Mohamed Jordi.
P.S.: Ivan, com pots veure estava atent quan em vas explicar la cosa de penjar vídeos amb la imatge. Molt agraït.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Un tonto útil o "delira como puedas"

El vaig veure a la tele i vaig pensar que no hi era tot, que no era més que el braç executor d'algú que es diu Josep Lluís Núñez. Per escrit la cosa millora. Aquest tio té deliris messiànics, que ho fa pel bé de tots nosaltres, socis innocents del Barça que no som capaços de defensar allò que és nostre sense el guiatge d'un escollit dels déus. Em toca molt els collons que em vulguin salvar i, a sobre, els ho hagi d'agraïr.
A més, els seus arguments són de per riure:


Diuen que la mesura d'un home la dóna la talla dels seus enemics, ergo en Laporta és poca cosa, ergo la dita té raó.