Escola de Jedis, o nens, a fer esport

I no és bonic que la canalla jugui?. No sé si l'escola de Jedis que s'acaba d'obrir a Xile es dedica exactament a això, però no em digueu que no mola bastant.

Jedi badminton

Ja no hi ha aprenents com abans, o gent jove, pa tou

Si bé Quaranta-i-pic-Man va utilitzar tots els seus recursos en demostrar al seu jove padawan humà qui és el més fort, no esperava que li durés tan poc. Una inoportuna fractureta en un dit del peu ha deixat en res els entrenaments d'aquesta setmana. O això és el que li han dit (el de la reunió segueix reunit). Per tant, el nostre heroi castigarà el seu cos en solitari un altre cop (bé, amb el gos, que torna a córrer).

Tant buscar companys d'entrenament per intentar anorrear-los immediatament per poder queixar-me, resignadament, que ningú vol venir.

Sóc una paradoxa ambulant.

Per cert, Estupenda Woman i Mini-jo Girl han confirmat la seva participació a la cursa d'aquest diumenge. El cosmos està salvat.

10 d'abril, o vés a votar el que et surti dels collons

"No és vinculant", "no serveix de res" i un llarg etc de gilipollades de presumptes demòcrates. Em sap greu semblar en Laporta, però "muchos dicen que son demócratas pero no lo son". Quaranta-i-pic-Man té el costum de contestar quan li pregunten, i el 10 d'abril li fan una pregunta: volem ser un país normal, un estat?. El nostre heroi no s'ha amagat mai i dirà que sí. Això sí, ho farà després de pulveritzar la seva marca personal dels 10 km a la cursa dels Bombers. Més ben explicat, amb gent força més guapa i el·loqüent, ho trobareu aquí:

ENLLAÇ

Quines ganes tenia de dir-ho, cony...

Primavera, que en llatí vol dir "primer estiu" (de res)

Arribada la primavera astronòmica. Calendari de curses a tope. Entrenaments a dojo. Pluja i fred. Toca't els collons. No hem quedat que és el "primer estiu"?. Doncs deu ser com que és nou li falta pràctica. Quaranta-i-pic-Man, després de deixar-li clar al seu nou padawan la jerarquia (8 km rapidets (a 5:30min/km) posant bona cara) se sent en forma. Divendres un altre cop, convidada general a qui vulgui, a les 6:15 a la platja de la Mar Bella. Ah, i si busqueu una excusa per no venir, que sigui bona, que un que jo em sé va al·legar una reunió per no venir (paraula).

Com seguir un profeta, o la pressió del lideratge

Quaranta-i-pic-Man medita. No, no fa la migdiada, es situa en el nou escenari atlètic que s'obre davant seu. Acostumat a les solitàries sessions d'entrenament a les 6:30 am, només acompanyat pel seu jove padawan caní, ara s'enfronta a un fet ignot: té un seguidor (humà, per més detalls) que l'acompanyarà a córrer. Així van començar Zoroastre, Buda i Crist (bé, aquest darrer en tenia 12, però vist el resultat més li valia que haguessin sigut 11). El nostre heroi se sent ratificat en el seu raonament: anar a córrer pel matí no és cosa d'un boig, ara, si de cas, és cosa de 2 bojos. Però amb la satisfacció que aporta arrossegar seguidors s'hi barreja el temor de tot dirigent, la traició que, esmunyedissa i cobarda, habita els cors dels deixebles. Segur que vol descobrir els secrets, posar-se mazas de la muerte i guanyar-lo a la primera ocasió que es presenti.

Però Quaranta-i-pic-Man, emparanoiat com un sàtrapa qualsevol, ha descobert els plans del suposat aprenent i ha pres mesures: intensificació dels entrenaments i a veure qui és el guapo que l'atrapa. Si més no, té l'arma definitiva: 5 anys més. Si resulta derrotat, és normal, ets més jove. Si preval, ni us explico la conyeta que haurà de suportar l'imprudent.

Max mix, o remena nena

Si aquí, els Teatre de guerrilla van convertir les converses de casino (de poble, no de Las Vegas) en art dramàtic (una mica a l'estela de Faemino y Cansado, però igualment bons), a Austràlia un altre tercet m'ha deixat acollonit. Segueixen una mica el patró físic (el lleig, el gordo i el nyicris) i tenen un sentit de l'humor equivalent. I què fan?, doncs demostrar que una enorme quantitat dels èxits pop dels darrers 40 anys (Beatles inclosos) estan composats amb 4 acords. Sí, 4, és a dir que aquells que pensin que 7 notes són poques per fer música que es mirin aquest video

CLIQUEU AQUÍ

Non bis in idem, o si naciste para martillo...

Quaranta-i-pic-Man observa l'exterior amb indiferència. Aquesta vegada sí que no. S'ajusta la cobertura exterior, aferma els peus, inspira profundament i es concentra. Avui no, n'ha aprés. Es llença a l'exterior decidit, inicia un eslàlom frenètic, esquivant iaies armades amb paraigües que ocupen els sotabalcons, bassals que, abruptament, s'obren sota els seus peus, desaigües que descarreguen el seu contingut amb letal precisió... Tot i això, el nostre heroi aconsegueix arribar a l'entrada del metro raonablement sec. Línia 1, 3 parades; enllaç Línia 2, 4 parades; enllaç Línia 4, 4 parades, sortida a l'exterior. Moviments felins per evitar l'aigua. Un semàfor, coordinació de trajectòria amb el verd, dues fintes, paradinha, saltet de bassal... s'entrelluca la porteria de casa... un esforç més... i... un Seat Ibiza vermell aixeca una cortina d'aigua (que a nivell estelar seria insignificant, però suficient per xopar un vianant) que deixa el nostre heroi fet una sopa. Tanta lluita per no res... Derrotat, però no vençut, Quaranta-i-pic-Man arriba a casa (amb els gallumbos xops).

Mesures a prendre: deixar el frenadol a mà, refrescar els renecs en arameu per la propera pluja, assajar la cara "moriré en silenci si no em cuides" per quan arribi Estupenda Woman.

Dedicat al Capità Spiff, el més gran dels súperherois: