Ja us deia que el nou tag sortiria sovint o Moià

Seguim sortint als diaris. El periodista es sorprèn de vàries coses: del tamany de les estelades (una és la de casa de la Wonder Family), de la participació en mil i una associacions (on viu aquests paio?) i del voluntarisme (repeteixo, on viu aquest paio?).

Som un poble i la gent s'ajuda, com sempre.

Per cert, el pàrking està en lloguer. Si algú el vol, l'ajuntament en cedeix l'explotació a canvi dels costos de manteniment (és de debò). Ja sabeu, si algú vol arruinar-se i, de pas, avorrir-se, que n'agafi la gestió.

Qui diu que tot està fet o d'aquesta aigua no en beure i aquest mossèn no és el meu pare...

Mireu aquest video de fa 3 anys. Un samplejat de discursos de l'Obama i cantants i actors. Això és una campanya magistral; una demo de política 2.0.

Resultat: Obama president i Emmy pel vídeo.

Ara mireu-vos aquest. No és ben bé la mateixa cosa, però té un punt.

Si seguim així, el President Pujol acabarà obligant-me a votar Convergència.

Casumlolla...

Esmorzar com cal no és tan car

Esmorzar del dia de Quaranta-i-pic-Man: crema freda de porros amb foie (és a dir, vichisoise amb paté) i pa de pessic de taronja amb virutes de xocolata. La crema de can Gaig i el pa de pessic de l'Escribà. No us explico si estava bo perquè el dubte ofèn (als xefs, no a mi). I pensareu, collons el nano, si que va fort d'armilla... Doncs no, el preu han estat 400 gr de sang del tipus O+ (donant universal).

Que sóc donant de sang, que no fa mal, que total és mitja horeta i després et donen un tiberi guai.

Què esteu esperant?

M'horroritzo quan em poso solidari, però total això no ho llegeix ningú...

Bellum Ciuile, de Juli Cèsar (sí, el de l'Astèrix)

Consuli litteris tradidit Caesar...

9 de setembre de 2010; Quaranta-i-pic-Man penja la seva opinió sobre "Bellum Gallicum".

7 de setembre de 2011; Quaranta-i-pic-Man penja la seva opinió sobre "Bellum Ciuile".

Un apunt: al nostre heroi, a l'estiu li dóna pels clàssics rarets.

Una opinió: Juli Cèsar era poc original titulant les seves obres: Bellum Ciuile, Bellum Alexandrinum, Bellum Hispaniense, Bellum Africanum (no fos que era militar...). Si aquí hi afegim "Bellum Gallicum" tenim gran part del "Corpus Cesarià" i gairebé tota la història militar del s.I a.C.

A que mola tan "palabro raru"? a que ja us veieu convertits en els amos de la tertúlia disertant sobre les aventures d'en Juli, en Pompeu (Magne i Jove, és clar) i la resta de la tropa?. A que no cal llegir-s'ho per saber com va acabar la cosa?

Jibarització del llibre: "Entregada valor".

Que és molt guai, cony, llegiu-vos-el!

Ràdios i tecnologies o, quan arriba el proper pont?

Una cosa que cansa: les tertúlies de ràdio, sobretot quan parlen de temes que tu coneixes i ells evidencien que no (p.ex. periodistes parlant de interlocutòries judicials).

Doncs això, que cansa molt veure com exhibeixen impúdicament la seva ignorància basada en retalls de premsa i opinions d'altres opinadors. Clar que, en aquest cas, ni tan sols els juristes s'aclaren.

Una cosa divertida: el servei "DictaSMS" de Vodafone. Quaranta-i-pic-Man va trucar a Estupenda Woman per anunciar-li que abandonava el seu lloc de treball per tal de reunir-se amb la Wonder Family i dinar plegats. El telèfon sona i, després d'una estoneta, un robot em diu que com que no contesten, puc dictar un missatge que li enviaran per SMS. I ho proves. El resultat: un guirigall incomprensible que va portar a Estupenda Woman a preguntar-se si la seva costella no sortia del bar enlloc de la feina.

El problema: el dictat va ser en català, i el nostre pobre robot-secretària es va fer la pitxa un lio.

Perdó, robotet meu; encara que diguis que parles català deu ser valencià i per això no ens vam entendre.

Conviencia Cívica Catalana o quan un oxímoron no és prou per definir un grupet de fills de puta ( i Sánchez Camacho)

Quan un feixista pretén sodomitzar Quaranta-i-pic-Man, el nostre súperheroi agraeix que es doni la cara. És moooooooooolt molest que els fatxes del PP i els del PSC pretenguin l'accés carnal sense ni tan sols pagar-se un sopar.

Que ho faci la Camacho, dius, mira, pobre noia, l'anòxia perinatal té aquestes coses i a més no traeix la seva tradició de pelar l'opositor. Però que ho faci el PSC... que la mama és sociata (i perica), però ser perica és desconeixement futbolero, ser sociata (en principi) era decent (fins que va palmar l'Aldea i van fiar-se de'n Raventòs (bon noi, però més español que els toros)).

Total, que en lloc de demòcrata europeista ara haurem de ser independentistes radicals, perquè no em surt dels collons que la a la meva filla l'eduquin els espanyols.

Com si algun cop no hagués sigut independentista.

Visca la terra!

I no oblideu que el mal espanyol és la sífili i que la grip espanyola va matar mitja europa el 1919. De pas, pregunteu pels espanyols a sudamèrica i nord d'àfrica...

La mandra té aquestes coses o què pretenieu tot tornant de vacances

Et quis tibi dicere bonum filiis Catalana terram faciemus in te post ipsum lacus in textum lingua latina legendo.

Jo no volia escriure, però els meus patrocinadors no afluixen la mosca si no ho faig; bé, de fet crec que em paguen per anar a treballar, però això és el que estic fent a la feina ergo em paguen per fer això, no?.

Igual algun dia d'aquests us explico alguna cosa més interessant, però no serà avui.