Coses que no s'entenen o la teoria de cordes

Una vegada una ànima voluntariosa va (intentar) explicar la teoria de cordes a Quaranta-i-pic-Man. El nostre heroi hagués pagat per veure's la cara (una barreja entre astorament i què hi faig a Júpiter). Doncs tal faràs, tal trobaràs. Estupenda-Woman va fer una pregunta fàcil a primer cop d'ull, però més enrevessada que la teologia de la secta Moon: "Per què el Barça actual és millor que el Dream Team?". Inspiració profunda, argumentació en ordre, mirada amable, som-hi:

perquè juguen més ràpid,

perquè els extrems pressionen a la banda quan es perd la pilota,

perquè el porter juga com a lliure,

perquè el davanter centre es situa endarrerit, provocant la sortida dels centrals i creant espais per la segona línia,

perquè els laterals juguen a camp contrari,

perquè en Xavi s'escora a la dreta, deixant espai a les pujades dels centrals,

perquè en Xavi és millor que el mateix Guardiola,

perquè l'Iniesta és millor que en Laudrup,

perquè en Piqué és millor que en Koeman (i es trusca la Shakira),

perquè en Valdés és millor que en Zubi,

perquè en Villa és millor que el Hristo,

perquè és millor no comparar en Busquets amb el Bakero,

perquè el Guardiola és MOLT millor que el Johan.

Amb el segon badall d'Estupenda-Woman, queda entés que cal un argument definitiu, clar, concís,

perquè tenim en Messi.

I ja se sap, fills meus, perquè la teoria de cordes és teoria, i jo he vist jugar aquests nois.

Lògica difusa o la teoria del caos

Tenim amics (A). Tenim enemics (B). Les A de les nostres A, també són A per nosaltres. Les B de les nostres B, B nostres. Fins aquí està força clar, no?. Però, quan una A nostre és una A per una de les nostres B, aquesta B, passa a ser A per nosaltres i B per les seves antigues A?. L'única cosa clara és que les antigues A de la nova nostra A segueixen sent B per nosaltres. Doncs aferreu-vos a això, perquè si no, ens passa que el TC (formerly B) passa a ser A (efecte BILDU), convertint la seva estimadíssima A (PP) en la seva aferrissada B.

Sort que les antigues A's del nou B (per ells, que per nosaltres ara és A), no tenen ni memòria ni vergonya (torera, una altra de les seves A, B per nosaltres).

Per cert, si algú torna a canviar de vorera, que faci el favor d'avisar abans, que intentaré evitar una altra liquació cerebral com la d'aquests dies.

I si no s'ha entés, a la Rahola tampoc se l'entén i li rieu els pets.

Espai-temps, Einstein, relativitat o amb dos collons

Que la crisi és culpa de l'hora, a veure si ho enteneu, home. A Samoa ja se'ns han avançat, sempre fem tard.

MIREU AIXÒ

(encara que la font sigui molt cutre)

Clàssics o abans tot era millor

Gràcies a l'autoritat competent, les campanyes electorals es converteixen en una cosa molt semblant als cines de reposició. I tots som addictes a certes pelis (no em canso de veure la saga "Star wars"), doncs arriben les eleccions i apareix una altra icona: José María Aznar (L'Espe s'hi assembla,però no és el mateix).

La frase del dia: LINK

Disfruteu, canalla.

Coses que val la pena fer

Quaranta-i-pic-Man es va mullar anant en moto a l'estadi. Es va mullar assegut a la 3ª graderia del gol sud. Es va mullar tornant en moto a casa. Es va menjar un entrepà força deficient amb cocacola, a peu dret. Va permetre contactes inadequats per part d'altres éssers humans (sense presentació formal prèvia). Va ingerir tres cerveses post-matx (cridar fa molta set). Va dormir escassament cinc hores i s'ha llevat d'un bon humor insultant.

Gràcies Mourinho, de debò, moltíssimes gràcies.

Un regal, de cor, com es fan els regals:

Res passa abans de moda que els intents de ser polèmic.

Que la teva ma esquerra no sàpiga el que fa la dreta...

Apa, ja tenim debat moral: carregar-se en Bin Laden, és justificable?, no se l'hauria d'haver detingut i portat al TPI?. En un món de fades, sí. Al món real, creiueu que els belgues l'haguessin volgut a una de les seves presons mentre se'l jutjava?. O que els americans haguessin acceptat que se'l jutgés amb garanties?.

Doncs no. A més, ara haurem de sentir l'amic Josemari atribuïnt-se algun mèrit. Sort que el president dels USA és l'Obama i no en Bush fill (encara que ara, a l'Osama, se li'n fot que sigui).

L'enemic número 1 ha caigut. Turnomàtic: "Qui és ara?".

No us perdeu l'oracle:

Aprendre a aprendre o gent que sap el que diu

Conferència "Aprendre a aprendre". Molt entenedora, i és fàcil veure-s'hi reflectit. Per què no apliquem les coses que aprenem?. La resposta la podeu trobar a les conferències de la Gemma Nafria. Per la meva part, he aprofitat aquesta xerrada per aplicar els meus coneixements teòrics sobre vi (tastets i altres coses) i he comprat un Montsant, criança del 2008, de nom "Dairo", per escassos 3 euros. La garnatxa y la syrah que porta valen molt més que això.

Aprendre a aprendre. Més detalls a seu blog

Per a que després digueu que aquí només escric collonades.