Setmana blanca, o "dame argo"

Gràcies a la setmana blanca, Quaranta-i-pic-Man i Estupenda-Woman han descobert l'utilitat del temps de Plank. Donada la no disponibilitat de casals a preus d'aquest univers, han posat en marxa una operació logística consistent en la col·locació de Mini-jo-Girl en els diferents àmbits familiars sense abusar (o sense que es noti) d'avis, tiets i qualsevol adult que es posi a tiro. La culminació ha arribat avui, amb l'utilització combinada de fins a tres cangurs en l'espai de quatre hores (l'estona que ha estat amb mi al despatx no computa).

Senyor ex-conseller Maragall: li volem transmetre des del fons dels nostres cossos (concretament entre la pròstata i l'escrot pròpiament dit) l'agraïment per haver-nos proporcionat l'experiència que ens ha permés veure fins a on som capaços d'arrossegar-nos per demanar ajuda.

Doncs això, moltes gràcies, i expresions a la seva senyora mare...

Compartir gustos, o l'hecatombe moderna

Quan el 29/11/2010 us recomanava el llibre "Una lectora poc corrent" us deia que s'acabaria posant de moda, que l'havieu de llegir per poder opinar abans que ningú, doncs ja està, el desastre ha caigut sobre meu. Es posarà de moda, sí, per recomanació de l'ínclita Espe Aguirre (sí, la dels mitjons). Quaranta-i-pic-Man està desolat, com un gal a qui a caigut el cel damunt del cap, compartir gustos (ni que sigui literaris) amb ella...

La gimnàsia i la magnèsia, o som així...

No em direu que no canviarieu els pneumàtics 6 cops al dia.

Proselitisme fanàtic o si la Rahola fes cine...

Propaganda mormònica a TV3, format telefilme en dues entregues. A favor d'aquests pirats, la poligàmia (masculina, per suposat); en contra, el fet d'estar pirats. No sé si la sra. directora sap què fan els seus nois el cap de setmana, però molaria veure com penja dels tegumens reproductius el responsable d'haver emés aquesta aberració fílmica.

Per sort, a la 1 fan una impagable peli amb el Tony Leblanc, Antonio Ozores, Manolo Gómez Bur i cia. Això és cine com Déu mana, catòlic, apostòlic i romà i no la merda heretge de TV3.

Què?, sí, un altre cigaló, plis...

El dia de la marmota o l'imperi contraataca

A la part superior esquerra d'aquest blog hi ha un buscador. Poseu "carnaval" i fareu un viatge al passat, concretament al 15 de febrer del 2010. Doncs subscric lletra a lletra el que s'hi diu.

Ja ho diu la tornada d'aquesta merda (perdó, cançó)

Apa, fins l'any que ve.

Per guanyar al Trivial, o collonades diverses

Doncs resulta que hi va haver un 30 de febrer. Al s.XVIII. A Suècia. Perquè es van fer un petit embolic al canviar el calendari julià pel gregorià i els va sobrar un dia. Doncs 30 de febrer i avall. Va ser el 1712, que devia ser quan a Suècia hi manaven mediterranis, perquè si no no s'explica una "txapusa" d'aquest tamany. L'evidència? AQUÍ.

Un altre dia us explicaré el calendari revolucionari soviètic (de 1930 al 40) amb mesos de cinc setmanes de 6 dies; si tot plegat (12 mesos x 5 setmanes x 6 dies) suma 360, què va passar amb els 5/6 dies que falten?, els van enviar a un gulag per contrarrevolucionaris?

La solució, un altre dia, si em ve de gust.

Decadència o tot passejant el gos

Quan fa un dia maco (encara que siguin les 8 del matí), a Quaranta-i-pic-Man li agrada passejar el gos acompanyat d'Estupenda-Woman, tot just després de deixar Mini-jo Girl al cole. Però arribant a la platja, apareix una morenassa espectacular (amb una gossa enorme) que, amb un somriure, diu "Hola, Macallan" que no és altre el nom del meu gos. Quan els gossos s'han saludat, un breu "Adéu" i, apa, a seguir caminant. Fa sis anys tenia un nom, llavors vaig passar a ser el pare de Mini-jo Girl i ara sóc el qui passeja en Macallan. Fet el raonament, Quaranta-i-pic-Man observa que Estupenda-Woman fa esforços per no riure, mentre diu "Així no m'has hagut de donar explicacions...".

Doncs, collons, gairebé preferia haver hagut de donar explicacions...