Idioma estranger

Vagh dismey ben mah mojta. Sov vetlh ghal·lta dun jaj. Vetlh thlingan hol'oh'oh ghobe' vaj. Mah daq a daq mah'oh dah.

Ahir en llatí, avui en klingon. Amb dos collons. No penso posar-vos l'enllaç al diccionari, espavileu-vos i que Sant Google us empari. Salut.

Ah, i recordeu que a una cultura sense estat sempre li quedarà l'hiperespai.

P.S. Visca la terra i bona diada a tots.

Bellum Gallicum

Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt belgae, aliam aquitani, tertiam qui ipsorum lingua celtae, nostra galli apellantur.

Escrit al segle I a.C., per un paio que va ser militar, polític, déu, amant promiscu i pare adoptiu a la babalà (per allò del "Tu quoque fili mi").

Que és boníssim, que si us interessa l'ocupació de la Gàl·lia per part dels romans narrada en primera persona (de fet, és en tercera, estil majestàtic que han heretat els pontífex (càrrec que també va ocupar en Juli, però això és una altra història)). És acrític i el poder de Roma és una benedicció per la humanitat quan s'enfronta a uns bàrbars peluts i mal educats (excepte Vercingètorix, educat a Roma). Ni tan sols cal comprar-lo, que està penjat a la xarxa (i l'SGAE ni piu, que el llibre té més de 2000 anys).

Llegiu-lo, que és molt divertit.

Ah, i memento mori.

P.S. per si algú encara no ho ha endevinat és d'en Juli Cèsar (el senyor esprimatxat que surt als Astèrix, normalment al final i quan els gals ja han guanyat)

Verbatim

I després d'unes quantes reunions amb els creatius, els fundadors d'aquesta companyia van decidir que "Verbatim" era un nom suficientment guay per una empresa de tecnologia. Suposo que van fer els seus estudis de mercat i van trobar que era prou sonor i fàcil de recordar. També suposo que algú va tenir curiositat per saber d'on l'havien tret, si eren les sigles dels propietaris o una resposta de la ouija en una nit difícil. Encuriosits, no?. Doncs és llatí (allò que parlaven els romans) i vol dir "Literal, sense alteracions". Bon nom per una empresa de CD's, sí senyor.

Ah, i recordin els senyors de "Verbatim" que poden agraïr-me la publicitat gratuïta amb el lot habitual. De res.

Salamina

Seguint la línia dels clàssics (La Ilíada, L'Odisea, etc...) apareix "Salamina", d'en Javier Negrete. Profe de grec clàssic a Plasencia (on para Plasencia?). Doncs va i resulta que en sap un ou de la Grècia del segle V a.c., que a més sap escriure de manera amena i, per acabar de rematar la jugada, és capaç de crear un guió que resulta interessant encara que ja coneixem el final per endavant. Marató, Termòpiles, Salamina i Platea. Són les noms que tothom hauria de recordar de les guerres mèdiques, però ja sé que Marató és una carrera, Termòpiles és un robot de cuina, Salamina un formatge per les pizzes i Platea el pis d'abaix dels cines d'abans.

No tot està perdut, cinc edicions en un any permeten cert optimisme. Preguem que mai no en facin una peli, si no és que la fan en Robert Rodríguez i en Tarantino.

Ah, i recordeu que demà a les 9:00 a.m. per fi serem lliures.

Etimologia, frases fetes i passar l'estona

Si tot passant l'escombra, després d'esmorzar i fregar els plats, perquè és dissabte, penses "i per què és diu fer dissabte de fer-se un tip de pencar el primer dia festiu de la setmana?", doncs benvingut al meravellós món de l'etimologia i les frases fetes. Presentació acabada. Explicació: al segle XVI (1500 pels més de ciències) ja s'havia produït l'expulsió dels jueus, i els moriscos que quedaven s'havien batejat. Per tant, tots els habitants de l'Espanya d'Isabel i Ferran eren cristians. Tots?, no tots no. Encara quedaven conversos que en secret mantenien les seves pràctiques religioses. I pensareu, i què?. Doncs que el dia sagrat dels jueus és el dissabte (Sabath) i que en aquest dia no poden fer res. I res vol dir res (ni treballar, ni caminar, ni etc..., que se us ha de dir tot). Ergo els cristians sota sospita feien més evident que mai la seva fe treballant com descosits en dissabte, deixant la casa oberta perquè tothom veiés com netejaven i cuinaven i s'escarrassaven, deixant clar que no eren jueus. D'aquí, la cosa de fer dissabte. Si no ho heu entès, crec que hi ha un episodi dels teletubis al respecte.

Ah, i recordeu que el millor amic de l'home no és necessàriament el més intel·ligent.

Antropologia recreativa II

Una colla castellera està molt contenta per haver descarregat (que és el que es fa després de carregar) el 3 de 6, el 4 de 6 i dos pilars de 4 simultanis. Si tenim en compte que la gamma extra dels castells comença amb els de 9 (inclou el pilar de 8, sí, ja ho sé), podem dir que no és gran cosa. Si no fos que la colla té un mes d'existència i que és la colla castellera "Xiquets de Hangzhou". Sí, a 200 km. de Shanghai (Xina, sí). Són 250 treballadors d'una empresa tèxtil que ens ven de tot, i ara fan castells. De moment construccions modestes, però al temps, que el primer 3 de 25 està al caure. "Cosas vederes, amigo Sancho", deia l'amic don Quixot.

P.S.: el primer número indica la quantitat de persones que formen cada pis, i el segon el número de pisos.

Ah, i recordeu que ja ho va dir un enxaneta: "Collons que és alt, això".

Ah, benvinguda, Laurea (tu sabràs on et fiques).

Orografia, entrenaments, traumatologia

Si vols participar en una cursa de 10 km. necessites preparar-te. Per preparar-te, has de còrrer. Per còrrer, necessites un lloc (carrers, platges, camins...). Però aquest lloc ha de reunir un mínim de condicions: asfalt o terra, però més o menys llis