Barcelona 2022

Això d'avui no és una tempesta de neu, que seria una vulgaritat. És, ni més ni menys, que el primer assaig de cara als Jocs del 2022, així tenim dotze anys de coll per analitzar què ha anat bé i què ha fallat, per tal de presentar un dossier com Déu mana al COI. La nevada d'avui és només el principi, ja que aquesta nit començaran una sèrie d'assajos per tal de situar cada prova al lloc més adient. Els primers estudis situen el bobsleig, el luge i l'skeleton des del Tibidabo Balmes avall. La prova dels 50 Km. esquí de fons seguiria l'itinerari de la Marató, tot afegint-hi les voltes a la plaça Catalunya que calguin per arrodonir els 8 Km que faltarien. El biatló seria Rambla amunt i avall, amb la zona de tir situada davant del McDonalds, que ja hi estan avesats. El patinatge artístic no seria cap problema, ja que el 2022 ja no serà esport olímpic, sinó un complement del Circ del Sol. Pel que fa als salts de trampolí, quedarien molt aparents des de l'estadi olímpic en direcció a les fonts màgiques, tot sobrevolant el MNAC. I l'esport rei, l'única raó que justifica l'existència els Jocs d'Hivern, el Cúrling, es disputaria a la Plaça de Sant Jaume, des del balcó de l'Ajuntament cap al de la Generalitat.

La resta de proves (esquí alpí, snow, etc...) queden pendents de localitzacions definitives, fet pel qual l'Ajuntament agrairà qualsevol suggeriment.

Ah, recordeu que quan neva és aconsellable no intentar prendre el sol.

Dieta mediterrània i foment de la cultura

A pesar del títol, això no va de literatura gastronòmica ni d'articles sobre cuina. Segons una anàlisi acurada sobre els hàbits de lectura d'això que anomenem societat, es desprèn que una gran part de la lectura es realitza al WC. És a dir, apoltronats a la cagadora aprofitem per ampliar els nostres horitzons culturals, sobretot en el camp de la química inorgànica (etiquetes de xampú i derivats). Doncs bé, la gran pregunta és, com podem afavorir el creixement d'aquesta pràctica?.

La resposta es troba a la nostra dieta. Sí senyors, perquè quin és el màxim impediment per llegir en aquesta situació? el restrenyiment, ja que els estertors i espasmes musculars que provoca la manca de fluïdesa intestinal dificulta en gran manera la fixació de la vista en el text que pretenem llegir. Per tant, i aquí entra la dieta mediterrània, és important incrementar el consum de vegetals que ens aportin la quantitat necessària de fibra per donar la velocitat adient a l'evacuació dels budells, altrament dit cagar sense tremolors de mans ni fer el calamar arriscant-nos a patir un ictus (fer el calamar és passar alternativament del blanc al vermell mentre empenyem la femta portes enfora). Així que ja sabeu, si mengeu verdura acabareu entenent Proust.

Dunes vora el mar

Fruit de les meves expedicions (gairebé diàries) per la platja a la recerca de mamuts (amb el gos, és clar), m'he convertit en una mena de testimoni de coses força curioses. Una que últimament m'interessa és el misteri de la duna que separa les platges del Bogatell i la Mar Bella. Està rodejada d'una valla metàl·lica i coberta de canyes i demés vegetals de platja. La part interessant comença a la banda de la platja, on un forat a la valla mena a un caminet que du al cim de la duna. A què hi puja la gent?, per què sempre hi ha algú a dalt?, per què aquesta gent sempre és gent de sexe masculí?, és que la vista és espectacular?.

Agrairé qualsevol ajut que em dugui a la resolució d'aquest misteri, i direu, per què no hi puges tu?, doncs perquè prefereixo que em solucioneu vosaltres aquest interrogant, que jo tinc coses més interessants a fer.

Ah, i recordeu que fer servir l'aigua de la banyera en tercer lloc no és una guarrada, és ecològic i sostenible.

Globalització

Un dia vas i et compres un cotxe (japonès, per més senyes) i et donen 5 anys! de garantia. I penses, me la sua, el tindré quatre anys... Però resulta que decideixes tenir-lo més temps i que quan el cotxe compleix cinc anys i sis mesos, peta un diferencial. Un diferencial és una cosa equivalent a un esferulador subatòmic bipolar, és a dir, que ningú sap què collons és, però en portes un al cotxe.

Vas al servei oficial a que diagnostiquin la lesió i et diuen que cal extirpar: 2000 euracos!!. Un amic et diu que coneix un mecànic de veritat que s'ho pot mirar, però és a 140 kilòmetres de casa, i comença el xou:

- una grua porta el cotxe aquests 140 km. i el deixa al taller del mecànic,

- el mecànic confirma el diagnòstic, però la cura és diferent: canviar el camp de força que manté la integritat estructural del reactor protonuclear i reposar la cosa lubrificant. O sigui, que torna a posar valvulina i un additiu (silicat de carboni (no és conya)) i canvia el clip (reten).

- un cotxe amb xòfer em recull a la porta de casa, el xòfer m'obre la porta i condueix els 140 km. sense badar boca, cosa que agraeixo amb tota l'ànima. Em deixa a la porta del taller i espera a que li confirmi que el cotxe està llest. Només llavors se'n va.

- el mecànic m'explica l'avaria, la reparació i procedeix a cobrar: 118,50 euros!!!!!!!!!.

De la grua i el cotxe amb xòfer se'n fa càrrec la companyia d'assegurances, que per això pago la pòlissa, la reparació la pago jo, com és lògic.

La qüestió és: els de Mitsubishi es pensen que sóc gilipolles o els seus "mecànics" són uns incompetents de collons? O és que com el cotxe és car no pot tenir una avaria barata?.

Ah, recordeu que hi ha xòfers que saben conduir i callar, com els d'abans.

Gràcies Rafa (xòfer)

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey

Viure a les illes del Canal de la Mànega ha de ser molt avorrit, perquè quan has ajudat als evasors fiscals a blanquejar el fruit dels seus delictes i has fet un parell de voltes a la illa, què fas les 23 hores restants del dia?. I si a més resulta que estàs de ple a la Segona Guerra Mundial i t'han ocupat els alemanys, no et queda més remei que crear una societat literària com a única excusa per poder reunir-te amb els teus amics sense despertar massa sospites.

Aquest és el punt bàsic de la novel·la. El que resulta més interessant és que està escrita com si fos un recull epistolar (de cartes, tarugos!) entre els protagonistes. Això crea un ambient molt retro, de quan la gent feia servir paper, ploma, sobres i uns gomets de coloraines per comunicar-se amb els amics i/o parents. La història és molt versemblant, el to amè i tracta el drama bèl·lic amb tacte i respecte.

Toca la fibra i és molt senzill identificar-se amb els personatges, fins i tot amb els alemanys.

Llegiu-lo, que val la pena. És la demostració de qualsevol amb una història per explicar i una mica de gust a l'escriure pot fer-ho.

I recordeu que podeu llegir coses que jo no hagi recomanat, però no me'n faig responsable si és una merda.

La Sagrada Família i en Benet XVI

El set d'octubre en Benet XVI vindrà a Barcelona a consagrar la Sagrada Família. D'entrada, ja sabem quin dia d'octubre no hi haurà eleccions al Parlament (perquè no hi ha collons d'anar a votar amb la Cúria fent la papallona pel cap i casal). La segona cosa que em ve al cap és intentar escatir perquè cal consagrar una església que no està acabada, els fa por que caigui amb les obres del TGV?, o en Benet no veu clar que es pugui mantenir en el càrrec fins que estigui feta del tot (per raons biològiques, no és que temi un cop d'estat o pensi plegar)?. O, potser entren en campanya i fan com els polítics, que inauguren qualsevol cosa per tal de sortir a la tele. Sigui com sigui, farà goig veure el Papa santificant estàtues del Subirachs mentre un estol de japonesos el posen morè a cop de flaix. Per arrodonir-ho, a mi la Sagrada Família em sembla una merda de les grosses. Seria molt millor que el túnel la fotés a terra i així recuperar per la ciutat un solar on poder organitzar uns "botellones" pels guiris (així no caldrà que vagin a Lloret).

Google

Ara que ja tinc la vostra atenció amb un titular espectacular, cal dir-vos que no parlaré de Google, si no d'aquest blog. Nens i nenes, nois i noies, gent gran i petita i admiradors en general, si poseu "animus iocandi" al buscador, apareixo a la primera pàgina!, en la vuitena posició! Oéééééééoééééoéoé! Que n'apreguin! Que no estamos tan mal!

No tinc ni punyetera idea de com s'ha esdevingut aquest miracle, però és. Com diuen els toreros, va por utede!.