El arte de matar a la esposa

Ja puc jo matar-me per intentar aconseguir una reacció vostra, però nooo, els senyors estan massa ocupats fent vés a saber què i no poden respondre els posts. Molt bé, doncs dedicat a totes les dones, avui la crítica d'un llibre de 1974, de quan el Franco encara afusellava, en Carrillo portava perruca i un 1430 era un peaso cotxe.

El seu autor, Antonio Amurri, ens presenta 31 entretingudes maneres de liquidar la costella, que mereix ser occida per bruixa, o pesada, o ràcana, o massa parladora, o per fer unes croquetes execrables. El llenguatge és masclista, les situacions casposes, és a dir, un retrat força interessant de l'Espanya de José Luís López Vázquez i la Gracita Morales. Ho veieu on ens porta la tonteria del llenguatge políticament correcte?, ara a ningú se li acudiria escriure una cosa així, i molt menys publicar-la, però la gent (perdó, alguns homes) segueixen solucionant les seves disputes matrimonials recorrent a l'uxoricidi.

És a dir, ja no anomenem les coses pel seu nom, però seguim fent-les i això que es va intentar acabar amb aquesta situació aprovant la llei del divorci i prohibint les pel·lícules de la Gracita Morales.

Per cert, el llibre és una merda, però és distret i conté certes idees que poden ser útils algun dia, je je je...

Ah, dimarts que ve hi ha lluna plena, queda dit.

La carretera

Mireu, jo no sé perquè en Cormac McCarthy no té encara el Premi Nobel. "La carretera" o "No és país per a vells" són motius més que sobrats per donar-li. Ara han fet la peli sobre "La carretera", que segurament no veuré, perquè el llibre és tan bo i,alhora, tan demolidor, que em fa por que el guió no estigui al nivell.

És un retrat descarnat sobre un pare i el seu fill que intenten sobreviure en un món apocalíptic, on l'esperança és un record llunyà i l'únic triomf possible és viure un dia més, sempre i quan creguis que val la pena seguir vivint.

Monumental, et fa pensar "i jo, què faria?".

Per la meva banda, he començat a comprar pots de conserva i a esmolar la navalla multiusos.

Pensions

Veient les notícies de la tele 3, ha sortit el tema de les pensions. Fins aquí, res de nou, però el tall de digestió (estava dinant) s'ha produït quan han anunciat que la solució passa per adoptar alguna de les següents mesures:

- allargar l'edat de jubilació, o

- disminuir la paga, o bé

- augmentar els impostos.

Notis la disjuntiva entre cada proposta. Ja!, cabrons, sabem què voleu fer, que a la vostra escola no us van ensenyar que les disjuntives exclouen possibilitats entre sí, és a dir, només pots triar una de les opcions, i no totes a l'hora, que és el que fareu. Total, ens l'endinyaran doblada quan vulguin, però aquesta vegada els haurem vist a venir, i mentre ens enculen, sempre els podrem dir "elis, elis, ja ho sabia".

Ah, i recordeu que la roba interior va per dins (com clarament indica el seu nom).

Liofilització

Els senyors de Nescafé s'omplen la boca amb el seu cafè en pols, liofilitzat, en diuen. L'agafes, aboques el sobre en un vas d'aigua o de llet i, pam, cafè o tallat a l'instant. Val, és veritat, si t'agrada aquest presumpte cafè. Doncs senyors, el meu gos disfruta de la mateixa experiència cada cop que plou. Els pixats d'altres gossos s'assequen al sol i al vent i acaben desapareixent de la vista, però quan plou es rehidraten com una beguda liofilitzada, i així la bèstia frueix de noves sensacions "envasades".

Com que els gossos van començar a pixar a l'intempèrie abans de la creació del Nescafé, ja sabeu d'on va sortir la idea dels sobrets. Hi ha gent rara, amb idees estrafolàries que acaba fent-se d'or. Per si de cas, no perdo de vista el meu gos, aviam si descobreixo alguna cosa.

Si sou daltònics, recordeu que la llum de dalt dels semàfors és la vermella.

Bill Watterson

I dic jo, que si aquest bloc es diu "Coses per llegir", per què es parla tan poc de llibres?, doncs per què necessito un cert temps per llegir-los, tarugos!. La cosa és que vaig descobrir aquest geni quan pagàvem les coses en pessetes (si torno a sentir la collonada d'antigues pessetes pelo algú) i vaig començar a col·leccionar-ne els còmics. Sí, he dit còmics, que el tio aquest és ninotaire. Per que us pugueu situar, és com si l'autor de Mafalda hagués acabat el parvulari, hagués aprés a llegir, a escriure i a dibuixar, hagués fet teràpia per superar els seus traumes i ... no, ni amb un transplantament de cervell s'acostaria al nivell de "Calvin i Hobbes".

Un retrat acollonant de la vida d'un nen de sis anys i el seu inseparable tigre de peluix (o no). Reflexions dignes d'algú que té coses al cap.

Tots de genolls a comprar-los!

Ah, i recordeu que qualsevol bestiesa que se us acudeixi, probablement se li ha acudit a algú abans.

Artritis

Fer tres mil abdominals al dia, a part de posar-te mazas de la muerte, serveix per combatre de manera molt efectiva l'artritis. Com a exemple clar només cal veure l'excel·lent mobilitat digital que mostra la ma esquerra de l'expresident Aznar, oferint una "peineta" ("fuck you" en anglès) als manifestants que s'estaven enrecordant de la seva mare a les portes de la sala de conferències.

Fillets de Déu, a què tants escarafalls venint aquest gest d'on ve?, a mi em preocuparia que ens el dediqués alguna persona humana, no "mi buen amigo Ansar".

Aquest és el nivell, i ja està tot dit.

Per cert, he intentat escanejar el meu cul per enviar-li a aquest bon home, però fa massa fred com per córrer sense gallumbos pel menjador.

Ah i recordeu que qui dissenyi el joc "Ansar's torture room" compta amb el meu suport.

Gràcies!

Half-pipe, slalom, esquí de fons, patinatge de velocitat (l'artístic no, que és una mariconada), descens, luge, skeleton....

Ja estan aquí els Jocs d'hivern!!!

Gràcies a les parabòliques i la TDT podem seguir-los a qualsevol hora, inclosa la sacrosanta migdiada, substituint les aventures dels micos i els taurons per l'esforç dels altres, que sempre és tant gratificant.

Però Déu nostre senyor, en la seva infinita saviesa, ens evita de caure massa sovint en la temptació donant-nos la dosi cada quatre anys. Per compensar i evitar ateismes massius, ens regala el seu invent més preuat:

el CURLING!!!

Imagineu uns quants quebequesos intentant jugar a la petanca sobre gel, això és curling. Si hi ha millor banda sonora per una migdiada, ja m'ho direu.

Per cert, si sou calbs i gordos, aquest és l'únic esport que us permetrà ser olímpics. Comenceu a buscar pedres de 20 kilos i llanceu-les pel passadís. Barcelona 2022 us espera!.