dimarts, 16 de febrer del 2010

Estat del benestar

Si això fos una societat del benestar com cal, el meu gos no estaria avorrit. Doncs sí, perquè porto dos dies plegat per la meitat amb còlics "frenéticos". Resultat, la sanitat pública em proporciona un "colocón" gratis, que em treu el mal però em deixa zombi. Fins aquí, val. Però el gran damnificat és la bèstia peluda que no surt a córrer pels matins. Podem sortir a córrer si fa fred, però, qui hi va completament "endrogao" o amb un mal que et deixaries operar en viu si et diuen que se't passa?, doncs això, ningú. El gos es queda sense córrer.
I aquí ve la cosa: si això fos Suècia, França o els Estats Vaticans, vindria un mindundi cada matí (a la mateixa hora per no destarotar el gos) i el trauria a fer el seu exercici. Sí, els Estats Vaticans, o et penses que en Benet treu la bèstia cada matí?.
Ah, recordeu que si us trobeu en Shin Xan creuant el carrer, teniu la possibilitat de restaurar l'equilibri còsmic atropellant-lo.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Rues de carnaval

A tots els pares que porten els seus fills a les rues.
Fes una disfressa, maquilla la criatura, troba una bona excusa per no disfressar-te tu, surt corrents (has de ser a l'escola a les 14:45), si no has dinat aprofita per fer règim, vesteix la canalla, et fan fora de l'escola, corre, corre, corre... són les 15:00 i, apa, a la porta del cole que ja comença i et diuen que no, que és a les 15:30!.
És a dir, mitja hora del teu temps llençada.
Les 15:30, acompanya la rua, fes fotos del teu i d'altres que tenen pares però no càmera, i rambla amunt i rambla avall i a la porta del cole un altre cop i pam!, que s'han de fer les fotos de grup (sense pares) i llencen mitja hora més del teu temps. Cap al bar, carajillo i a la porta que ja obren i no queda res de la xocolatada. S'ha acabat, l'any que ve no vinc i la teva filla et mira i et diu que s'ho ha passat de por i que l'any que ve vol que l'acompanyis un altre cop.
Fes una disfressa, maquilla la criatura, troba una bona excusa per no disfressar-te tu, surt corrents...............

dijous, 11 de febrer del 2010

"Up in the air"

Dos posts en un dia, quin "lujaso", eh,?
Aquest va de cine, de la peli del Clooney. És un paio que viu entre la primera classe dels avions i les habitacions de la cadena Hilton, mentre vola pel món (entenguis els States, Amèrica pels menys llegits) despatxant gent a tort i a dret. Apareixen un parell de secundaris (la seva rèplica femenina i la cadelleta destinada a posar el seu món cap per avall) que no tenen cap misteri i el guió s'esgota aquí.
Una collonada que no va enlloc, que no té sentit i que es fa llarga al minut 6. Una decepció tant grossa com cares les entrades. No hi aneu.
Ah, recordeu que fregir patates fregides en pilotes posa en perill la vostra capacitat de perpetuar l'espècie.

Més "Lost"

Hola petits monstres informatitzats,
que no, que no volia carregar-me la sèrie aquesta. Que si us agrada, a mi ja m'està bé. Que no sou uns friquis pitjors que altres, que és molt bonica la vida. La cosa és que no m'he sabut explicar i menys escriure-ho. Si algú s'ha sentit ofès, que els meus crits demanant perdó de genolls a sobre de brases i vidres trencats arribin a les vostres augustes orelles i en la vostra magnificiència em sigui concedit el benefici del dubte.
Si no us fa res, m'aixecaré i seguiré. Perdó, perdó i mil vegades perdó, no ho faré mai més. A partir d'ara només opinaré sobre sèries més inoqües, tipus "Fama" o així.
Friquis, que sou uns friquis, je je je...
Ah, i recordeu que la cervesa combat l'osteoporosi, i que es poden fer comentaris als meus posts, si teniu el que s'ha de tenir, friquis.

dissabte, 6 de febrer del 2010

Platges i obres públiques

Els qui tenim la sort de viure a la platja de Barcelona (Ai, Copacabana!) veiem com cada tardor les llevantades s'enduen la sorra i com el ministeri de torn, a la primavera, llença uns quants milions d'euros dragant el fons i reposant una sorra que marxarà amb el darrer banyista i el primer temporal. No és gaire sostenible, no? Doncs ara han tingut una brillant idea: estant fent uns dics que gairebé tanquen les platges i així la sorra no marxarà. És a dir, com una mena de piscines gegants, que no es paguen ni amb el que va robar en Millet. El mar, que és molt tossut, ha segueix erosionant i el centre de la platja ja està a escassos quatre metres del passeig, mentre pels costats la platja fa gairebé cent metres d'ample. Tindrem les primeres platges perpendiculars a la línia de costa de tot el món? o és que han decidit (des de la Generalitat) recolzar aquesta idiotesa amb la perversa intenció de que la platja de la Mar Bella s'estiri fins arribar a Menorca i així facilitar l'annexió de ses Illes a la futura Catalunya independent (tal com va predir la Patrícia Gabancho a la seva Crònica de la independència)?
Sigui com sigui, el meu gos ha decidit que serà la primera bèstia en creuar la Mediterrània a peu des del Plistocè, o el Juràssic, o el Carbonífer, o des de la primera comunió del Manolo Fraga.
Gràcies ministre!.
Ah i recordeu que fer el pi mentre conduïu és poc intel·ligent.

dijous, 4 de febrer del 2010

Invictus

Estimades bestioletes que seguiu les meves apassionants cròniques, avui és un gran dia. Vaig llegir un llibre i després vaig veure la peli. I m'han agradat tots dos!! Oooooh!
Llibre: El factor humà (John Carlin, comentat el 22 de gener)
Peli: Invictus (Clint Eastwood i Morgan Freeman)
La peli està basada en el llibre, és a dir, partint del llibre va a la seva bola, sense cenyir-se gens a la política i centrant-se en el rugbi. Bàsicament adapta el final del llibre, perquè si no, els hagués sortit una mena de "60 minuts" sobre la transició sud-africana seguit del "Gol a gol" versió estibadors portuaris hostiant-se en un pub.
Total, aneu a veure-la, la feina dels dos iaios està molt bé, i en Matt Damon també fa el fet. Els crítics diuen que és un Eastwood menor, gairebé irrellevant. Menor i irrellevant, segueix sent molt millor peli que la majoria.
Ah, i no robeu paraigües als bars, que després em mullo.

dimarts, 2 de febrer del 2010

La cosa de "Lost"

Avui s'estrena el primer capítol de la darrera temporada de "Lost". Po fueno, po fale, po malegro. Si els fans d'aquesta sèrie friquegen de manera indubtable, jo, que no he vist un sol episodi però he estat al bar temàtic de BCN (carrer Pere IV, pels més malalts), què sóc, un friqui entre friquis?, perquè la sèrie no l'he vista, però em vaig posar morat de cervesa "darhma" (si és que s'escriu així).
Com aquell qui deixa de fumar o decideix anar al gimnàs, vaig decidir veure la sèrie, que segur que és súper guai. La tonteria em va durar 28 segons, més o menys. Mireu, jo no sé si són viatgers en el temps o putos marcians o ninots de realitat virtual, però segur que l'assassí és el majordom.
I recordeu que tallar un truita a la francesa amb ganivet és de molt mala educació.