dimarts, 27 de novembre del 2012

Gran recapte d'aliments. Mentre l'Artur i l'Oriol se'ns posen d'acord, donem un cop de mà als qui més els cal: llegums secs, llet, oli i llaunes de peix (caviar no, que fa de mal maridar amb les llenties, o no?) Així que compreu una mica de benestar per qui ho necessita i una mica de "sóc guai" per vosaltres.

Qui (podent fer-ho) no participi li haurà de donar explicacions al diputat-poligonero Jordi Cañas. No perquè en sigui un dels promotors, sino perquè li diré que no ho feu per tal de no ajudar espanyols. I que el déu dels sentenciats us aculli (els romans creien per aquesta finalitat en Nèmesi).
Busqueu el punt d'entrega d'aliments més proper aquí:






http://www.bancdelsaliments.org/

dissabte, 24 de novembre del 2012

Ni festa de la democràcia ni òsties, demà a votar. Per nosaltres i perquè els nostres fills no es puguin cagar en la nostra calavera.

El camí de la independència arriba demà a la primera cruïlla important. Cal triar entre Tejero, Pedro J. i la Duquessa de Alba o la llibertat. Així de clar. Què som?, l'abocador on tothom llença la seva merda o un poble que tria la seva llibertat?.
La meva dona i jo anirem a votar i deixarem que sigui la nostra filla qui posi la papereta dins la urna (perquè és necessari que sigui partícep d'aquest procés).






Independència i llibertat, companys!.

dijous, 15 de novembre del 2012

Vicis, o demà ho deixo que jo controlo

Un vici és qualsevol cosa a la que no dius que no, però per la qual no assaltaries una farmàcia.
Una addicció és un vici escalat, assaltaries una farmàcia i apallissaries una iaia indefensa (és a dir, sense paraigua) per satisfer la cosa.
Per Cap d'any, Quaranta-i-pic-Man serà a Roma amb la família. I a Roma s'hi fa una "sansi" (Cursa de 10 km que es fa el 31 de desembre a fi i efecte de fer espai als excessos que han de venir aquella nit). I el nostre heroi no s'ha pogut resistir i s'ha inscrit.
Quan vaig ser a les Amèriques em vaig endur les vambes i el pulsòmetre, no fos cas que hi hagués 10 km per córrer...
Doncs això, ionqui.

dimecres, 7 de novembre del 2012

Tot fent memòria o repassar els fets que et porten a pensar que sí, que les coses es mouen, encara que a vegades ho fan a ritme tectònic

I en Barack Obama ha tornat a guanyar. Quan semblava que no, que passaria a formar part del club d'en Jimmy Carter (1 sol mandat), però no. El 2008 va ser el vessament de cru al golf de Mèxic i l'estultícia de George W. Bush. I ara l'huracà Sandy a les portes de Wall Street. Al tanto que sembla que el paio té contactes força elevats.
Però hi ha una certa sensació de destrempera, que la crisi s'està fent llarga i pesada, que no sembla que ningú sàpiga com sortir-ne.
Però sempre ens quedarà respondre a la pregunta del Governador Romney:
Està millor que fa quatre anys?
Doncs sí, encara sóc viu i em queda menys hipoteca per pagar.
Per remontar una mica més l'ànim aquí us deixo un tema que ja vaig postejar, però que és optimisme, fe i creure que el futur sempre serà millor.