dimarts, 24 de juliol del 2012

IVA, el impuesto que pagan los catalanes, que son como alemanes pero del sur y en versión hispana, que se ve que les gusta ser banyudos i pagar lo bebido

Un client m'ha demanat que si em paga ara fins a cap d'any serà al 18% i no al 21%. Li he contestat que no en tinc ni puta idea, però que val; que per mi pot venir una bandera de la Legión i sodomitzar el Montoro (cabra inclosa), que si porta la pasta pel davant li cobro fins el 3329 dc al 18%, que total pa qué...
Doncs sí senyor, que tinc un client que té pasta i pensa seguir gastant, amb dos collons i que li donin a la prima de risc um den ass nehmen (en alemany, que m'entengui la Merkel).
P.S.: copieu el text i poseu-lo al traductor del Google i veureu que vol dir a prendre pel cul.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Madagascar 3 (la dels animalons que volen tornar a Nova York i no hi ha manera, però com que no he vist ni la primera ni la segona doncs no sé molt bé per què els passen totes aquestes coses tan rares)

La meva primera peli en 3D (amb ulleres i tota la pesca). Efectes xulos. Argument raro (des de quan uns animals salvatges volen tornar al zoo?). Els ianquis tenen un concepte més que extrany sobre Europa (molt més extrany que el de la Merkel).
Total, no cal que l'aneu a veure. És molt millor perdre el temps fent la migdiada.

dijous, 5 de juliol del 2012

Clos du Bois. Cabernet sauvignon. Califòrnia. Collonut.

Un record que m'enduc del viatge per les Amèriques és un amb el que no hi comptava. Perquè sóc europeu parteixo de la base (normalment certa) que fóra del nostre continent no tenen ni puta idea de fer vi. Val, doncs com a mínim hi ha uns paios a Califòrnia que sí en saben. Són els de "Clos du Bois", que fan un cabernet amb un inici de fruites vermelles, però que es torna vigorós amb els minuts, molt adient per menjar qualsevol cosa (que ja va sent hora que apreneu que els vins blancs són pels peixos, i els negres per les persones). I sí, són gavatxos que fan vi allà...
Per contra, preneu nota d'un altre vi americà: "Ventisquero" una barreja de cabernet i shyra perpetrat a Xile. Una merda rasposa que no li donaria ni al meu pitjor enemic la nit abans de la seva execució (li donaria vi del bo per a que la seva mort li sabés més greu).

dimecres, 4 de juliol del 2012

Notes (esparses) d'un tour caribeny o coses que m'han passat tot voltant per USA, Haiti, Jamaica i Mèxic (nasío pa sufrí)

1.- A Miami gairebé tot està escrit en espanyol.
2.- A l'illa Cozumel (Mèxic) gairebé tot està escrit en anglès.
3.- Al Hilton de Miami, la Wi-Fi és de pagament (30 USD al dia!!!!).
4.- Als vaixells de "Royal Caribbean", la Wi-Fi és de pagament (65 centaus el minut!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!).
5.- A l'hotel Barceló de playa del Carmen, la Wi-Fi és de pagament (13 USD al dia, i passades les 24 hores vam seguir connectats per la patilla, mexican style).
6.- A un bareto del moll del ferry de Cozumel, uns nachos i una Corona per quatre duros i la Wi-Fi GRATIS!!.
7.- Nadar amb dofins mola. Pel preu pagat, ens n'haurien d'haver regalat un exemplar per posar a la banyera de casa.
8.- A Tulum (ruïnes maies) si miraves massa estona una construcció el guarda es posava nerviós. A Xel-ha (ruïnes maies) podies pujar dalt de les piràmides, fer-te fotos, una barbacoa, penjar l'hamaca i baixar quan et rotés i el guarda et preguntava si havies disfrutat.
9.- Al Yucatan, quan diuen "haser de colon" volen dir cagar, no descobrir continents.
10.- A Haiti vaig descobrir que un paio parlant en presumpte anglès barrejat amb creole costa menys d'entendre que un malagueny parlant allò que parlen els malaguenys.
11.- A Jamaica vaig descobrir "Red Stripe" assegut a la terrassa d'una mansió colonial amb vistes a Montego Bay. Gran cervesa.
12.- Els nois d'American Airlines fan servir el català en els seus vols entre BCN i Miami.
13.- A Mèxic, passa un gringo per darrere meu i em crida "Força Barça!" em giro, i en perfecte català amb accent de Wisconsin, em diu que és un plaer tornar a sentir parlar català, que fa deu anys en va viure dos a Cornellà. Estic a punt d'abraçar-lo i proposar-lo per la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'or del Parlament o en el seu defecte, una subscripció trimestral al "Serra d'Or".
14.- Al vol AA 2158 entre Cancun i Miami, a la fila dos, hi havia assegut Jose Mourinho. I jo amb la motxilla del Barça resintint la temptació de preguntar-li per la seva mare. La possibilitat que aparegués Pepe a la cobertura em va tallar el rotllo.
15.- Hotel Barceló: habitació 8833.
16.- Taxi de l'aeroport a casa: llicència nº 8833. Pa flipar, no? (i tinc proves per demostrar-ho, espavilats).
17 i últim.- Sí, era la puto Mourinho.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Burocràcia mexicana o lògica difusa

Demanem taula a un restaurant. Som 8 i comencen les pegues. Després de cinc minuts de frenesí informàtic, arriba la solució: una taula per quatre a les 19:30 i una taula pels altres quatre a les 19:45. És una marcianada, però això és Mèxic. Com a tots els restaurants tenim 15 minuts de tolerància i optem per una solució brillant per la seva senzillesa: els de la primera taula arribem 7,5 minuts tard i els de la segons 7,5 minuts abans d'hora. Un cop a la porta, demanem si ens poden ajuntar les taules. Ens diuen que sí i acabem sopant tots junts. Rar, no?. Ah, sí, el menú, doncs nigiri de salmó, tepan-Yaki de bou i llagosta i tempura de gelat de coco. Que cabrona és la vida a vegades....

Mexican for dummies o qué pasó wey?

Breu compendi de mexicà per viatjar segur: "en cinco minutos" vol dir, més o menys, de 30 a 40 minuts. "ahorita mismo" vindria a ser, no penso fer-ho. "qué tal amigo, cómo la pasó?" és la seva manera de dir "dame una propina, gringo". "no es muy picante" vol dir que allò que estàs a punt de menjar-te pot dissoldre una vaca viva ens menys de 15 segons mexicans (més o menys 3 minuts occidentals). I sí, en aquest país la cervesa es diu "Corona" sense diminutius ridículs.